//
estàs llegint...
#BonPeriodisme, Amèrica Llatina, Esports, Història, Periodisme, Revistes

Periodisme esportiu, pseudoperiodisme?

Tinc una teoria: per ser un bon periodista has d’haver fet, en algun moment de la teva vida, periodisme esportiu o periodisme local. No és una teoria comprovada al 100%, però gairebé… ;-) 

Exposo el meu cas, però que no és exemple (encara) de #bonperiodisme. Jo vaig passar pel periodisme esportiu a l’escola de periodistes d’una ràdio local -en el meu cas, Ràdio Gràcia– i, després d’uns anys, vaig decidir deixar-ho per sempre. Me’n vaig cansar, el trobava massa superficial i, fins i tot, en algun moment, el veia com un pseudoperiodisme. ERROR!!!

Hi ha un periodisme esportiu majoritàriament dolent, fluixet i superficial.

Però també hi ha un periodisme esportiu d’altíssima qualitat, profund i d’un estil quasi literari.

Aquí la meva llista dels Cinc Millors Periodisme Esportiu del Moment. * La llista és només i exclusivament en premsa de paper (és el que conec més) i m’oblido (ho sento) de ràdios i televisions.

1.- Ramon Besa. El millor, senzillament. Les seves cròniques al diari El País haurien de formart part del segon volum del llibre sobre el periodisme català que ha fet història. Definitivament, jo vull escriure de Política algun dia com ell escriu avui les seves cròniques dels partits del Barça.

2.- Toni Padilla. Serà el millor, encara no. És amic, és bona persona i és humil. El vaig descobrir al·lucinat llegint les seves cròniques sobre futbol, política i història a l’antic 9 Esportiu. No sé d’on treu les dades històriques per a les seves cròniques. Es considera un “historiador frustrat”. Llegiu l’última perla.

3.- El 9 Esportiu. Els companys de viatge d’El9, ara dirigits pel compromès Ferran Espada -exdirector d’El Punt a Barcelona- i abans pel reconegut Pep Riera, fan un diari que parla sobre futbol -i altres esports- i no d’escàndols pseudofutbolístics. A més, mantenen seccions sobre Futbol i Cinema o Futbol i Política.

4.- Revista Panenka. El producte més trencador i innovador de la història del periodisme esportiu fet mai a l’Estat. Acaba de sortir. El seu lema és “El fútbol que se lee”. Proposa una sèrie de reportatges i entrevistes entorn el futbol, però posant l’accent en la versió literaria, política, cultural i social del futbol.

5.- Eduardo Galeano i la seva entrevista amb Pelé. La seva crònica sobre una trobada-entrevista amb el genial futbolista brasiler és avui impossible de trobar a internet. Jo només l’he pogut llegir al llibre Entrevistas y artículos (1962-1987) del periodista i escriptor uruguaià. Us el recomano! De moment, per deixar bon gust de boca, us deixo el perfil galeanístic sobre Pelé del llibre El fútbol a sol y sombra.

About sergipicazo

Sergi Picazo (Barcelona, 1980) és un periodista català. Actualment, treballa com a redactor de Política al diari català El Punt Avui. També forma part del col·lectiu Contrast, una associació de periodistes amb interès pel periodisme social. Actualment, el col·lectiu està preparant la sèrie de reportatges audiovisuals Després de la pau, rodada a Bòsnia, el Líban, Argentina, Cambodja, Sud-àfrica i Rwanda. L'any 2007 va guanyar el premi Joan Gomis de periodisme solidari, convocat per Justícia i Pau i la revista Foc Nou, amb un reportatge escrit conjuntament amb Iolanda Parra sobre l'ajuda la cooperació internacional i les ONG a Nicaragua. El reportatge es va titular: "Nicaragua, el regne de les ONG". L'any 2010, va ser col·laborador freelance treballant com a corresponsal polític i cultural a París per a La 2 (programa cultural, Inquietos) i a altres diaris. Durant anys ha col·laborat en projectes de periodisme crític a Catalunya com ara les revistes alternatives Directa —actualment— i El Triangle, i les ja desaparegudes Illacrua i Diari de la Pau.

Debats

5 thoughts on “Periodisme esportiu, pseudoperiodisme?

  1. Força d’acord amb la tesis. El medi esportiu deu donar tants recursos com qualsevol altre. Jo, de fet, que mai he estat periodista, crec que tenen molt d’espai i marge en el que desenvolupar criteri. Sempre que siguin prou imaginatius i agosarats per dir més enllà de la realitat i el dia a dia. Escolant-se per les escletxes del discurs del paragraf.

    Posted by dioni | 5 Novembre 2011, 11:07 pm
  2. El millor periodista que seguia l’actualitat blaugrana era David Colomer, d’El 9 Esportiu, fins que va morir el 2003.

    Posted by Anònim | 6 Novembre 2011, 4:48 pm
  3. El debat sobre aquest post, un dels post més debatuts i criticats, ha seguit a Twitter.

    Aquí tenim les aportacions dels companys periodistes. Molt interessant, accepto que hi ha mancances al post. Però me n’alegro de generar debat.

    rogerxuriach Roger Xuriach
    @ @isaacvilalta @sergipicazo @lluissimonr @peprierael9 arribo tard al debat però així, al toc, em falta Informe Robinson. Salut!

    isaacvilalta isaacvilalta
    @ @sergipicazo @LluisSimonR @peprierael9 @rogerxuriach entre d’altres,però ja discrepo en la base de l’article.per mi,la llista és injusta

    peprierael9 Pep Riera Font
    @ @sergipicazo Et volia enviar un DM però no puc.

    LluisSimonR Lluís Simon
    menció x a @RTorquemada, @MartinRio87, @marcnegre, @JaviChicaEl9, @jordisunyer @martiperarnau @jordicosta1 entre molts més

    LluisSimonR Lluís Simon
    com insinuava @isaacvilalta potser falten ràdios i teles…

    jordidemiguel Jordi de Miguel
    @ @sergipicazo Ostres, gràcies pel “piropu”!🙂

    peprierael9 Pep Riera Font
    I Roger Xuriach… @rogerxuriach: El 9, Besa, Padilla, Galeano i Panenka. Un honor. RT @sergipicazo: Periodisme esportiu, pseudoperiodisme?

    isaacvilalta isaacvilalta
    @ @sergipicazo discrepo de tu en unes quantes coses.em pensava q no ho diria mai!la llista és bona però injusta

    rogerxuriach Roger Xuriach
    El 9, Besa, Padilla, Galeano i Panenka. Un honor. RT @sergipicazo: Periodisme esportiu, pseudoperiodisme?: http://bit.ly/slmh7I

    SISCUBAIGES SISCU BAIGES
    @ @sergipicazo Jo vaig intentar entrevistar el Schuster però va passar de mi!!

    Posted by sergipicazo | 6 Novembre 2011, 8:35 pm
  4. M’alegro que un gran periodista s’atreveixi a obrir aquest debat. Coincideixo amb la tesis inicial (gairebé obligatori passar pels mitjans locals) i amb la llista, tot i que és altament injusta. Però ja t’he dit que no estic del tot d’acord amb d’altres coses. Un altre dia podriem començar per definir un periodista esportiu. El Puyal ho és? O és un comunicador extraordinari? El Ramon Besa ho és? O és un magnífic narrador? El Lu Martín ho és? O és un cas únic de coneixement i proximitat dels protagonistes. L’equip d’esports del Canal Plus ho són? O únicament i a través de la imatge aconsegueixen familiaritzar-te amb la complexitat de l’esport? El Ricard Torquemada ho és? O bàsicament és un analista excels? ….

    Pel que fa al post, com tu, discuteixo l’associació del titular. El periodisme esportiu té mala premsa, no obstant, n’hi ha de molt bo. I afegeixo una reivindicació. Cada cop tinc més clar que és més difícil fer periodisme esportiu que qualsevol altra branca de l’ofici (amb l’excepció evident del periodisme de guerra). L’exigència i la riquesa de modalitats és més gran perquè la velocitat, la tensió, l’emoció i l’assumpció de reflexes comunicatius en la dificultat del directe no els trobem enlloc més. La crònica profunda, l’entrevista, l’accés als protagonistes, el reportatge o l’anàlisis hi és, com en política, com en economia, com en societat…

    Coincideixo amb la llista de 5 exemples però és massa curta. Trobo a faltar els records ciclistes de Rafael Vallbona, les cròniques futbolístiques de Marcos López lligades al bon periodisme de David Torras i Joan Domènech a El Periódico, el rigor històric de Xavi Garcia Luque, el coneixement de l’entorn del Barça d’Àlex Santos i sempre he lamentat no llegir més d’en David Colomer. Entrar als esports d’El País els dilluns és d’escàndol (Ramon Besa, Pepe Sámano, Lu Martín, Diego Torres, Carlos Arribas, Juan José Mateo….). És magnífic el treball coral de la 1a a l’última pàgina d’El9 Esportiu. No et perdis algunes pàgines del Marca dels dissabtes, llegeix Gianni Mura a La Reppublica (sempre citat pel mestre Besa), la pluma de Santi Segurola, l’estudi antropològic del futbol de Simon Kuper i, sobretot, busca la revista So Foot (França). És una petita ampliació de la llista i només en premsa de paper.

    Posted by isaac | 6 Novembre 2011, 10:47 pm
  5. que grande es galeano. si te gusta este tipo de crónica te gustarán mario (rodrigues) filho (que le da nombre al maracanã) y su hermano el nelson rogrigues. otro grande de brasil fue armando nogueira, que faleció el año pasado y ahora es nombre de trofeo al mejor jugador del Brasileirão.

    Posted by gustavo berocan | 7 Novembre 2011, 11:49 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

El meu twitter

Sergi Picazo

El Perseguidor

Apunts sobre #BonPeriodisme, per Sergi Picazo

Si necessites contactar amb mi:
1) Escriu a sergipicazo@sentitcritic.cat

2) Busca'm a Twitter (@sergipicazo) o Facebook (Pàgina de Sergi Picazo)

3) Mira els meus vídeos a http://www.youtube.com/sergipicazo

4) Busca'm al carrer en algun lloc entre Barcelona i el Baix Llobregat

%d bloggers like this: