Aquí van alguns dels reportatges, publicats per mi en els últims anys.

….

Després de la Pau (producció de Contrast i Fora de Quadre)

La sèrie de reportatges Bòsnia, Guatemala, Ruanda, Sud-àfrica, Líban…  Després de la Pau pretén explicar i confrontar els diferents camins cap a la pau. Un pau entesa no només com absència de guerra, sinó de forma global, una pau positiva en què no existeix la violència directa però tampoc la violència estructural i cultural. En massa ocasions, es considera que ha arribat la pau a un territori quan se signen els acords o finalitza la guerra i la violència directa, però continuen existint les causes que van desembocar en el conflicte i els diferents grups encara emeten discursos que alimenten l’odi, la venjança i la manca de reconciliació.

….

Les venes obertes de Sudàfrica

Un 30% dels sud-africans viuen per sota el llindar de la pobresa. Sud-àfrica és el quart país més desigual del món. L’atur s’enfila fins al 25%. L’esperança de vida és de 55 anys. Ocupa el lloc 121 de 187 en l’Índex de Desenvolupament Humà, per sota de Botswana, Bolívia o Hondures. Tot i això, és el major exportador mundial d’or, platí i diamants, i té la indústria i la producció agrària més desenvolupades d’Àfrica. És una de les economies emergents, amb el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina. “La nostra riquesa ha generat la nostra pobresa per alimentar la prosperitat d’altres: els imperis i els seus caporals nadius.” Tal com lamentava Eduardo Galeano a Les venes obertes d’Amèrica Llatina, “en l’alquímia colonial i neocolonial, l’or es transfigura en ferralla”. Avui Sud-àfrica continua amb les venes obertes quasi 20 anys després de la fi de l’apartheid. La causa principal del drama humà del país més ric d’Àfrica són, evidentment, els segles de colonialisme i d’apartheid racial. Però, què va fer o poder fer el desaparegut Nelson Mandela? Reportatge publicat el desembre de 2013 a la revista Presència.

….

¿Por qué se quieren largar los catalanes?

….

Generalitat, en venda

El govern de la Generalitat de Catalunya, des de l’arribada de CiU al poder, ha iniciat una política de venda del patrimoni públic -immobles i empreses- per intentar reduir el dèficit dels comptes. L’any passat van vendre l’empresa d’aigua, autopistes i edificis per valor de 1.700 milions d’euros. En total, en els últims anys, pretén privatitzar per recaptar uns 4.000 milions d’euros. CiU ha mantingut un punt de secretisme respecte els compradors d’immobles. Com per exemple, el cas del bufet d’advocats madrileny Garrigues Walker: va comprar un edifici al centre de Barcelona amagat sota un fons d’inversions holandès. Reports publicats durant l’any 2013.

….

El lobby del Pont Aeri

Els grans empresaris de Barcelona i Madrid es reuneixen a porta tancada cada tres mesos amb polítics de la talla de Mas, Rajoy, Rubalcaba i la majoria dels ministres espanyols. El fòrum, creat fa dos anys i mig, admet que pretén “debatre amb polítics, intercanviar vivències i proposar solucions” enmig d’una forta tensió entre Catalunya i l’Estat. Reportatge publicat el 21 d’octubre de 2013 a El Punt Avui.

….

Esquerres en (re)construcció

Un 56% dels catalans es consideren d’esquerres i només un 11%, de dretes, però CiU és la formació política que ha guanyat totes les eleccions a la Generalitat des del 1980. La suma de vots d’ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP va obtenir el 25-N el seu tercer pitjor resultat de la història, amb només 57 diputats al Parlament. El còmput global de diputats d’esquerres –el PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP– al Parlament és el tercer pitjor resultat de les esquerres a Catalunya en els últims trenta anys de democràcia. Reportatge publicat el 7 de gener de 2013 a El Punt Avui.

….

La CUP va néixer un abril a Vinarós

La CUP, de la qual tothom parla avui dia, va néixer a Vinaròs una tarda d’abril de l’any 2000. Un grup de joves dels Països Catalans es van trobar al poble “cruïlla dels Països Catalans”, a la comarca del Baix Maestrat, del País Valencià, per establir les bases de l’enèsim procés d’unitat independentista. Podria haver estat un intent més. Però no. La CUP és l’única candidatura de l’esquerra independentista fora d’ERC que ha aconseguit entrar al Parlament de Catalunya després de 30 anys de fracassos –des del BEAN de Xirinacs fins a Nacionalistes d’Esquerra, passant pel PSAN–. Reportatge publicat el 10 de desembre de 2012 a El Punt Avui.

….

Líban. Pacte de silenci

Veinte años después del fin de la guerra, ¿hay paz en Líbano? Los que hicieron la guerra impusieron el silencio, porque los que hicieron la guerra aún tienen el poder. La clase política de Líbano no ha entonado el mea culpa por un conflicto que enfrentó las comunidades del país ni ha pedido responsabilidades a los actores externos. Construir sobre las ruinas un país nuevo para hacer olvidar la guerra ha sido el objetivo. Las palabras justicia, verdad y reconciliación no se encuentran en la agenda política pero hay voces que aún claman con coraje. “No me puedo reconciliar con el criminal si no sé la verdad. Entonces decidiré si perdono o no”, sentencia Waddad Halwani, presidenta del Comité de Familiares de los Desaparecidos. ‘Líbano. Pacto de silencio’ forma parte de la serie documental ‘Después de la paz’ presentados en noviembre de 2011.

….

Poble ric, poble pobre

La comarca del Vallès Occidental reuneix la població més rica i la més pobra de Catalunya en poc menys de 15 quilòmetres. Són Matadepera i Badia del Vallès, amb unes rendes familiars per càpita de 30.800 i d’11.000 euros per habi- tant, respectivament. A una banda, ha governat sempre Convergència i Unió i a l’altra ho ha fet sempre el PSC. Però, a més, a Matadepera, els socialistes només han aconseguit treure regidoria un sol cop en tota la democràcia, mentre que a Badia en les últimes municipals del 2003 i del 2007, els convergents van aconse- guir-ne un in extremis i per uns pocs vots. Són només quinze quilòmetres de distància per la C-58; però dues realitats oposades. Qui deia que ja no hi havia classes socials i que vivíem l’era de la fi de les ideologies? Publicat a El Punt Avui abans de les eleccions municipals del 22-M de 2011.

…..

La diplomàcia del Twitter

Rànquing crític dels 100 Polítics amb més Seguidors a Twitter

Rànquing crític dels 100 polítics catalans amb més seguidors a Twitter. Les xarxes socials 2.0 han esclatat l’últim any definitivament com una nova manera de fer política i de relacionar polítics i electors. La majoria de diputats han guanyat en influència: sobretot els de CiU i el PSC, amb milers de seguidors. Tanmateix, falta espontaneïtat, interacció amb la ciutadania i fer-ne un ús no només propagandístic. Publicat a El Punt Avui, tot i que aquí us adjunto una versió ampliada.

….

Adéu a la falç i el martell

Fotografia del sorgiment polític d’Iniciativa per Catalunya, que commemora els 25 anys de la seva fundació com a unió del PSUC, el PCC i Nacionalistes d’Esquerres. Inclou un gràfic sobre l’evolució dels resultats electorals des de l’època del PSUC fins a l’actual ICV-EUiA. Reportatge publicat el 27 de febrer de 2012 a El Punt Avui.

….

Els vuit de can Maçana

L’últim cas català investigat per Garzón en la causa contra el franquisme intentava aclarir on estan enterrats els cossos de vuit republicans provinents de Súria. El president de l’Associació per la Memòria Històrica de Catalunya, Manel Perona, va testificar al judici contra l’exjutge per explicar la denúncia que van presentar el 2006 sobre aquest cas mai resolt per la Justícia. Reportatge publicat el 13 de febrer de 2012 a El Punt Avui.

….

Rècord d’insatisfacció

La indignació amb el funcionament de la democràcia arriba al punt més àlgid dels últims cinc anys d’enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió. El grau de confiança en els polítics està sota mínims just en ple esclat del moviment 15-M dels Indignats. Les raons de la Catalunya indignada amb els partits polítics –la del moviment 15-M i la de les consultes independentistes– vénen de lluny i, segons experts i enquestes, van per llarg. Anàlisi publicada el 17 d’octubre de 2011 a El Punt Avui.

….

Entrevista a Assad Chaftari: ‘L’hora del perdó al Líban’

Parla l’exsoldat cristià-libanès i activista per la pau Assad Chaftari. Avui treballa a l’associació Iniciatives de Canvi per promoure la pau i la reconciliació al Líban, però, durant la guerra civil (1975-1991), Chaftari no va tenir un càrrec qualsevol: era el número dos dels temuts serveis d’intel·ligència de les fraccions falangistes cristianes. Entrevista publicada a Presència, dominical d’El Punt Avui, el 31 de juliol de 2011.  Presencia_EntrevistaChaftari

….

Entrevista a Marina Subirats: “Cada cop hi haurà més insubmissió, protestes i aldarulls”

Subirats, en una llarga entrevista, reivindica haver format part d’una generació, la dels anys 70, dedicada “en cos i ànima” a aixecar un país en runes després del franquisme. Sota les llambordes, però, ara ja no hi queda gaire res. La sociòloga barcelonina, Premi Catalunya de Sociologia 2011, reclama que Catalunya premiï els seus referents culturals per “construir punts de referència col·lectiva”. Entrevista publicada l’11 de juny de 2011 a El Punt Avui.

….

El 15-M a Catalunya. Carta de la indignació

La ‘Catalan Revolution’ del moviment dels Indignats, sorgit del 15-M, reivindica reformar la llei electoral, aturar les retallades de l’estat del benestar i un referèndum sobre la monarquia. L’AcampadaBCN crida a una manifestació el 15 de juny fins a les portes del Parlament. Milers de militants i no militants, joves, nens i avis, omplen per sisè dia la plaça de Catalunya. Balanç del moviment, escrit durant la primera setmana de l’escalt social, i publicat el 22 de maig de 2011 a El Punt Avui.

….

CIE de la Zona Franca: Un mort, quatre pallisses i cap judici

El Defensor del Poble, ONG i familiars d’estrangers denuncien maltractaments i abusos de poder als Centres d’Internament d’Estrangers de Barcelona i València. Tanmateix, cap organisme públic investiga res i mantenen el tema en la foscor informativa. Reportatge publicat dins de l’Anuari Media.cat Els silencis mediàtics de 2010, al juny de 2011.

….

Independentisme: creix al carrer, baixa a les urnes

El 43% dels catalans es declararien independentistes segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, a les eleccions autonòmiques i municipals, només un 12% dels ciutadans voten a partits clarament independentistes, com ara ERC, Solidaritat i la CUP. Què és el que realment passa? Reportatge publicat als diaris Avui i El Punt l’11 de juliol de 2011.

….

Crida-nostàlgia

Un 24 de juny de fa trenta anys La Crida a la Solidaritat, recent creada, va omplir el camp del Barça en resposta als atacs contra el català i l’autonomia de Catalunya. Els activistes d’aquell moviment reivindiquen ara la rellevància històrica de la seva lluita pacífica pel catalanisme polític i cultural. Publicat als diaris Avui i El Punt el 24 de juny de 2011.

….

Barcelona, 1951: any zero de la lluita contra el franquisme

La pobra, bruta, trista i dissortada Barcelona sorgida de la repressió i la postguerra va trencar el seu gris silenci amb la mítica Vaga dels Tramvies, de la que enguany es compleixen 60 anys. Aquest reportatge reviu l’ambient de l’època i dóna veu a personatges com Hilari Raguer, Albert Manent, Xavier Polo, Enric Pubill i August Gil Matamala. Reportatge publicat als diaris Avui i El Punt el 12 de març de 2011.

….

24 hores a la jungla de Calais

Centenars de migrants africans i asiàtics es concentren a la costa nord de França intentant arribar al Regne Unit. Iolanda Parra i Sergi Picazo, els autors del reportatge, hi van passar tres dies parlant amb ells i veient com malviuen: aquest n’és un resum en forma de diari de camp. Publicat a la revista Presència, al gener de 2011. Clicar aquí en PDF adjunt: Calais_presencia

….

12 d’abril de 1931. El dia que va canviar tot

Reportatge, en el 80è aniversari de la proclamació de la II República, sobre les eleccions municipals de 1931 a Barcelona i les principals ciutats catalanes.Els comicis municipals del 12 d’abril de 1931 van donar una clara victòria de les candidatures republicanes, sobretot a la recent creada ERC. Publicat als diaris Avui i El Punt, a l’abril de 2011. 

…

Paris contra Paris

La perifèria de la ciutat, culturalment i socialment molt més activa, representa una nova força de la ciutat davant del mític i bohemi París de postal. Publicat a la revista Presència, a l’agost de 2010.

…

Un carreró roig i negre a Paris

Un grup d’octogenaris  catalans encara manté viva la flama de la mítica seu de la CNT a l’exili en un petit carreró de París. La capital de França guarda un tresor de la memòria de la Catalunya anarquista en un petit carreró del districte 20è. Publicat a la revista Presència al juny de 2010.

…. 

Nicaragua, el reino de las ONG

Reportatge-balanç sobre el paper de la cooperació internacional de Catalunya a un país com Nicaragua, un dels països referents de la solidaritat internacional, arran de la Revolució Sandinista. Premi Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari. Publicat el setembre de 2007, a les revistes El Ciervo i Foc Nou.

 …..

Entrevista a Trini Gallego i Conxa Pérez: “No és valentia, la vida t’empeny”

Entrevista a les veteranes militants antifeixistes i antifranquistes Trini Gallego i Conxa Pérez, de l’antiga agrupació de Dones del 36. Publicada el el 14 de desembre de 2010 a El Punt.

….

1978. Els últims morts del franquisme 

Reportatge sobre la reivindicació de la memòria de Gustau Muñoz i Agustín Rueda, primeres víctimes mortals de la democràcia, l’any 1978. Publicat el 15 de març de 2009 al diari El Punt.

….

Del PSUC a ICV. A la recerca de la classe obrera

Després de veure com es quedava sol a Madrid, el diputat Joan Herrera va admetre que havia rebut un «toc d’atenció» en les darreres eleccions espanyoles: 53.000 vots perduts, un sol escó i un modest 4,9% dels vots. El retrocés electoral d’ICVEUiA no va provocar cap crisi ni cap tensió, però sí que va obrir un període de reflexió. Publicat al diari El Punt, l’11 d’abril de 2008. Recerca classe obrera 

….

Entrevista a Naomi Klein: “¿Qué diferencias hay entre Halliburton y el gobierno de Bush?”

Entrevista a la periodista i activista antiglobalització canadenca Naomi Klein, arran de la publicació del seu assaig La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre (Empúries, 2007). Publicat el 6 de novembre de 2007, a Universal.