Aquest bloc té cinc normes bàsiques:
1.- Que el periodisme que s’hi faci i s’hi recomani sigui periodisme social, indepependent, de qualitat, rigorós i que no respongui a interessos econòmics i polítics. El periodisme que m’agrada defensa els dèbils -en lloc dels poderosos-, posa el focus en els conflictes silenciats i oblidats i, com a resultat, es converteix en una eina per transformar el món en favor de la justícia, la igualtat i la llibertat. Això és el que vol fer, per exemple, el col·lectiu de periodistes Contrast, del qual formo part.
2.- Recomanar el bon periodisme que es fa avui i el que s’ha fet sempre. Faré llistes setmanals i mensuals de recomanacions de lectures periodístiques per una àmplia i profunda comprensió de la realitat social. El bloc tindrà dues seccions -dues bones excuses- per assolir la fita: ‘El millor report de la setmana’ i ‘Els millors reports de la història’ (inspirat per Basta de Mentiras, el llibre de John Pilger).
3.- Avui dia relacionar temes que ningú relaciona és un exercici periodístic revolucionari. Avui dia recordar i passar-se per l’hemeroteca és un altre exercici periodístic revolucionari. Com rebla el periodista Chris Lake, “exclusives are passe, but scoops of interpretation are now perhaps more important”. Doncs això, aquest bloc passa d’exclusives i primícies per suggerir un periodisme interpretatiu, d’anàlisi i de dades. “Subjectivity kicks ass”, que diu el Lake.
4.- Escoltar. Els periodistes vivim, o hauríem de viure, d’escoltar els altres. Les millors històries sorgeixen d’escoltar algú a la barra d’un bar, a la cua del forn o als passadissos del Parlament. Per tant, aquest bloc també vol escoltar. Ep! Però, com deia un poema de Machado: “A distinguir me paro las voces de los ecos”. Teniu activats tots els comentaris arreu del bloc. Opineu, critiqueu i suggeriu bon periodisme i bons periodistes. Merci!
5.- El Perseguidor és un tipus, més o menys, plural i obert. No tant com voldrien alguns, però més del que voldrien els altres. Per tant, aquest bloc citarà i recomanarà el bon periodisme que es faci allà on es faci, amb independència de la marca, de l’autoria o de la plataforma: a tota la premsa, d’aquí i d’allà, a totes les webs, a totes les televisions i a totes les ràdios. No és un bloc corporatiu. Com deia Montalbán: “No soy un patriota de mi medio”.