//
archives

Uncategorized

This category contains 5 posts

ENTREVISTES AMB SERGI PICAZO

Aquí teniu un grapat d’entrevistes que m’han fet on reflexiono sobre el periodisme.

VÍDEOS

Crític és una cooperativa de periodistes que impulsa un mitjà de comunicació especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi i opinió crítica. En aquest vídeo presentem els nostres objectius i valors. Han participat (per ordre d’aparició): Roger Palà, Sergi Picazo, Joan Vila, Jordi Borràs, Laia Altarriba i Marc Andreu.

Entrevista como uno de los coordinadores del anuario sobre los silencios mediáticos que se elabora desde Media.cat (media.cat). Por Guillem Sartorio y Alba Muñoz, de Reset. Mayo de 2012.

Entrevista a Sergi Picazo, responsable de l’anuari mèdia.cat de Silencis Mediàtics. Febrer del 2014. Per un grup d’estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.

PREMSA:

“No volem ser un mitjà d’esquerres”

Entrevista a Segi Picazo i Roger Palà sobre el nou projecte periodístic Crític. Per Jordi de Miguel, a la Directa.

Una nova aventura periodística: CRÍTIC

Doncs m’he ficat en una nova aventura periodística.

Es diu Crític.

I estem fent una campanya al portal Verkami per recollir els diners inicials que necessitem:
http://www.verkami.com/projects/9138-critic-periodisme-d-investigacio

Us ho expliquem…

 

QUÈ ÉS CRÍTIC?

Crític és un mitjà digital especialitzat en investigació, periodisme reposat i anàlisi crítica. L’impulsa una cooperativa de periodistes formada per Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila, amb el suport i participació d’una xarxa de periodistes i col·laboradors. Editarem cada setmana un reportatge en profunditat sobre un tema d’actualitat política, econòmica i social. També publicarem continguts diaris d’opinió i anàlisi i una entrevista setmanal. Puntualment editarem revistes monogràfiques en paper sobre temes de gran interès social. Una aposta pel periodisme amb #sentitcrític, que es finançarà mitjançant la subscripció.

PER QUÈ FEM CRÍTIC?

Ens adrecem a una comunitat interessada en el periodisme d’investigació. Creiem en el periodisme incòmode, el que aborda els temes amb profunditat, context i dades, contrastant les fonts i sense caure en el pamflet. Apostem pel periodisme reposat o slow journalism: menjar poc i pair bé. Volem defugir el fast food informatiu i el “periodisme de tuits”. També volem visualitzar i potenciar veus crítiques en l’àmbit de l’anàlisi i l’opinió, amb l’objectiu de trencar amb l’univers autoreferencial dels “opinòlegs” i tertulians. Creiem que un millor periodisme vol dir uns millors ciutadans, més ben informats i més lliures a l’hora de prendre decisions.

 

QUÈ FAREM A CRÍTIC?

Un reportatge d’investigació setmanal. Prioritzarem el periodisme de dades, el fact checking i l’anàlisi de l’activitat d’administracions i grans corporacions privades. Política, economia i societat seran els grans eixos, posant el focus als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Aquest contingut serà, en un primer moment, exclusiu per a subscriptors, i posteriorment s’obrirà a tota la comunitat.

Una altra mirada al dia a dia. No tenim ni la capacitat ni la necessitat d’estar pendents de l’última hora i l’actualitat. Això ja ho fan molts altres mitjans. Per això a CRÍTIC prenem el compromís de publicar cada dia de dilluns a divendres un únic contingut d’actualitat. Una anàlisi en alguns dels nostres blocs temàtics o de col·laboradors, un article d’opinió d’un tema clau, una entrevista en profunditat… Aquests continguts seran en obert per a tota la comunitat.

Avantatges exclusius per a subscriptors. Crític es finançarà principalment gràcies als subscriptors. Tots ells tindran accés als continguts abans que siguin publicats en obert, els seus comentaris seran destacats entre els de tota la comunitat i rebran de forma periòdica la Selecció Crític, un recull d’articles i reportatges bàsics de la premsa nacional i internacional. Tots els subscriptors podran participar en el debat sobre CRÍTIC a través d’un bloc col·lectiu obert a aportacions autocrítiques, d’enquestes sobre els continguts i de trobades periòdiques de subscriptors. Proposarem al subscriptor participar en entrevistes d’autoria col·lectiva per a la web de CRÍTIC.

Monogràfic CRÍTIC: Som digitals, però també som uns fans del paper. CRÍTIC publicarà periòdicament monogràfics en paper sobre temes de gran rellevància. El primer es titularà El Procés i serà una anàlisi en profunditat de totes les derivades obertes amb el procés sobiranista. L’objectiu és publicar, si la capacitat del projecte ho permet, com a mínim un monogràfic a l’any.

LA COOPERATIVA CRÍTIC: QUI SOM?

CRÍTIC serà una empresa cooperativa perquè els seus impulsors apostem per un format empresarial de gestió democràtica, amb participació econòmica equitativa dels socis, autonomia i integrat en l’àmbit de l’economia social i solidària.

Socis de treball. Els tres socis de treball de CRÍTIC i fundadors del projecte són els periodistes Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila. Els tres han pres part del projecte de l’Anuari Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. En Roger i en Sergi deixen les seves feines per implicar-se el 100% a CRÍTIC, coordinant tots els àmbits redaccionals i empresarials. En Joan tindrà una implicació a temps parcial, dedicada a la comptabilitat i gestió econòmica de la cooperativa.

Equip CRÍTIC: La nostra “redacció pirata”. Comptem amb un petit equip de col·laboradors regulars, que elaboraran gran part dels reportatges d’investigació. Seran Marc Andreu, Laia Altarriba, Xavier Alegret, Marc Font i Núria Vilà, a més del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs. Provenen d’àmbits periodístics diversos, la majoria han col·laborat a l’Anuari Mèdia.cat i han treballat tant en mitjans tradicionals com a la premsa alternativa.

Col·laboradors d’opinió i anàlisi. Una trentena d’analistes aportaran de forma puntual continguts a CRÍTIC. Hem intentat combinar experiència amb joventut i persones amb presència als mitjans tradicionals amb apostes de futur. Són Jordi Armadans (periodista i director de la Fundipau), Antonio Baños (periodista i escriptor), Josep Manel Busqueta (economista i membre del Seminari Taifa), Miquel Carrillo (secretari executiu d’Enginyeria Sense Fronteres), Albano Dante i Marta Sibina (editors de la revista Cafè amb Llet), Manuel Delgado (antropòleg), David Espinós (consultor en comunicació), Iolanda Fresnillo (especialista en deute), Oriol Fuster Cabrera (periodista i traductor), Gemma Galdon (professora de seguretat, tecnologia i societat a la UB), Aitor Hernández (professor de dret constitucional i ciència política a la UB), Marina Llansana (consultora en comunicació), Helena López Vallejo (periodista), Guillem Martínez (periodista), Ivan Miró (sociòleg i cooperativista), Fabián Mohedano (treballòleg), Merche Negro (periodista i comunicadora), Ismael Peña (professor de dret i ciència política de la UOC i director d’Innovació de la Fundació Jaume Bofill), Homera Rosetti (periodista), Elisenda Rovira (periodista), Nel·la Saborit (enginyera i secretària tècnica de l’ANC), Martí Sales (poeta i músic), Montse Santolino (periodista i directora de comunicació de la FCONGD), Antoni Soy (catedràtic d’economia de la UB), Joan Subirats (catedràtic de ciència política de la UAB), Joan Manuel Tresserras (doctor en ciències de la informació i professor de periodisme de la UAB), Gemma Ubasart (doctora en ciència política per la UAB) i Ricard Vilaregut (politòleg i director del CIEMEN).

Socis col·laboradors. CRÍTIC compta amb una cinquantena de socis col·laboradors d’àmbits socials, polítics i culturals molt diversos, que han aportat capital inicial al projecte amb quantitats que sumen entorn de 50.000 euros. Els socis col·laboradors formaran part del consell editorial de CRÍTIC i tindran el 40% dels vots en l’assemblea general anual de la cooperativa. El 60% restant dels vots recaurà sobre els socis de treball, que seran els responsables finals de tots els continguts.

“Els anirem a buscar darrera una caputxa o una assemblea que no representa ningú o una revista”

“L’han vessada i han comés l’error més gran de la seva vida i ara anem a per ells. I ho pagaran, ho pagaran car (…) Els anirem a buscar i ja es poden amagar on vulguin que els trobarem. Sigui en una cova o en una claveguera, que és on s’amaguen les rates. Tampoc els servirà protegir-se darrera unes sigles o una associació o una caputxa o una assemblea que no representa a ningú o una revista o, fins i tot, darrera la cadira d’una universitat. I no s’hi val afegir l’adjectiu “social” a qualsevol activitat per justificar saltar-se la norma. Un local social és un bar il·legal. Un alliberament social és una apropiació ilegítima. I un agitador social, segons ma mare, és un gamberro. I quan els detinguem (que els detindrem), els presentarem a la justícia”.

Ahir dilluns 26 de maig, l’endemà d’unes eleccions, una quinzena de Mossos d’Esquadra va trencar els vidres de la porta d’un mitjà de comunicació. Curiosament o no es tractava del setmanari de comunicació Directa. El delicte que s’hi estava cometent era l’assemblea dels dilluns, de cada dilluns des de fa 8 anys, per decidir els temes del proper número de la revista.

Teniu tota la informació, firmada pels periodistes i alhora víctimes i testimonis de l’agressió, a la mateixa web de la Directa.

L’atac, potser casual o potser conscient, em va fer recordar un discurs de l’aleshores comissari de coordinació territorial dels Mossos d’Esquadra, David Piqué, del 18 d’abril de l’any 2012, en el Dia de les Esquadres, amb Felip Puig com a conseller d’Interior. La xerrameca de Piqué, davant d’un auditori policial, es titulava ‘Preu per preu, sabates grosses’.

La persona que me’l va explicar, jo no hi era però me’n refio completament, es diu David Fernàndez, amic, periodista i activista. Us recomano llegir l’article d’opinió que ell mateix va signar al web de l’Observatori Media.cat al juny de 2012 sota el títol ‘Semiòtica del garrot’. Ahir el mateix amic, periodista i activista es palplantava, amb molts altres companys i amics, davant la porta de la Directa per impedir una segona agressió dels Mossos d’Esquadra.

Algú, potser, haurà de donar explicacions?

SERGI PICAZO

10 coses que que hem après de l’Anuari Media.cat Els Silencis Mediàtics

by ROGER PALÀ i SERGI PICAZO

[Epíleg de l’Anuari Media.cat Els Silencis Mediàtics de 2013, editat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils]

 

Després de quatre anys coordinant l’Anuari Mèdia.cat, ha arribat l’hora d’aturar-nos, fer balanç de la feina feta i projectar-nos cap al futur. L’interès del lector ha estat, per a nosaltres, un èxit aquests darrers tres anys: 50.000 visites, 33.500 usuaris únics i 85.000 pàgines vistes creixent any rere any a la web; més de 13.000 descàrregues d’Internet; un miler de vendes de la versió en paper; centenars de presentacions arreu dels Països Catalans, i desenes d’entrevistes en ràdios, televisions i premsa. Els silencis han començat a trencar-se.

De tota aquesta apassionant experiència, n’hem extret 10 conclusions, i les volíem compartir amb vosaltres. Són 10 aprenentatges sobre el periodisme realment existent i sobre el periodisme que ens agradaria fer.

4AnuariOK

 

1) Prou de queixar-nos: passem a l’acció! Durant massa temps, els periodistes hem pecat d’immobilistes. Massa sovint ens hem queixat de la censura i de l’autocensura, però hem fet poc per superar-les. Amb l’Anuari, un grup de periodistes hem decidit agafar el toro per les banyes i fer periodisme sobre aquelles qüestions que considerem silenciades, marginades o menystingudes pels grans mitjans de comunicació del país. I sembla que la cosa interessa!

 

2) #EntreTotes. El finançament per fer possible l’Anuari ha provingut de manera molt majoritària del mateix lector a través del crowdfunding, un sistema de precompra o, si es vol, de subscripció popular basada simplement en la confiança en el periodisme crític i independent. En els últims tres anys, hem aconseguit donacions per valor de 26.685 euros i s’han obtingut 1.136 microdonacions a Verkami. Un 80% del finançament de l’Anuari prové del micromecenatge, i l’altre 20%, de les aportacions de les universitats, del Col·legi de Periodistes i de la venda en llibreries i en presentacions. Gràcies, doncs, per permetre’ns tirar-ho endavant. Aquest any hem aconseguit un nou rècord en el microfinançament al portal Verkami: 10.470 euros i 438 mecenes en 40 dies.

 

3) Aliances per enfortir el projecte. L’Anuari i l’experiència de Mèdia.cat han comptat des de bon inici amb el suport filantròpic i constant de la inversió estructural de la Fundació Catalunya en Mèdia.cat, cabdal per garantir-ne la continuïtat, i les aportacions del Col·legi de Periodistes i cinc facultats de periodisme dels Països Catalans (Autònoma, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Vic i València) i l’Oficina de Premsa de la Universitat de Lleida. No solament contribueixen a enfortir econòmicament l’Anuari, sinó que ens projecten cap al món professional i acadèmic, ens fan més forts i amplifiquen la nostra feina. El projecte econòmic és, però, independent, sense lligams econòmics ni amb bancs ni amb grans empresaris.

 

4) Aprendre’n dels que en saben. L’Anuari no inventa res. Sempre hi ha referents, i cal tenir-los molt en compte i aprendre’n. En el nostre cas, el referent bàsic és Project Censored, que repassa cada any les 25 Notícies Més Censurades des del 1976 als Estats Units. Alhora, seguim reivindicant que el millor periodisme és aquell que es fa als mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació ja en fan, de periodisme, i des de fa un centenar d’anys. Des dels muckrakers fins al cas Watergate; des d’Eugeni Xammar fins a Ramon Barnils passant per Montserrat Roig; des de Ryszard Kapuscinski fins a Anna Politkóvskaia; des de Manuel Vázquez Montalbán fins a la Directa… Els mitjans catalans, ràdios, teles i diaris, ja en fan de periodisme i, sovint, molt bon periodisme.

 

5) Que tornin els muckrakers. Si una cosa fa l’Anuari, és ficar el nas en temes que la majoria dels mitjans no tenen temps, voluntat o possibilitats d’explorar. El 1906, el president dels Estats Units, Theodore Roosevelt, va batejar com a muckrakers (‘furgadors d’escombraries’) un grup de periodistes de l’època que feia mesos que es dedicaven a denunciar públicament la corrupció política, l’explotació laboral, els abusos dels poders i, en definitiva, els draps bruts dels personatges més influents. Ens agrada aquesta filosofia. Investigar, molestar, mirar allà on no mira ningú, destapar els silencis, parlar de temes tabú i donar veu a qui habitualment no en té.

 

6) Periodisme de dades? És que n’hi ha un altre? No creiem en l’objectivitat, però sí en el rigor, la veracitat i les proves. Per això cada any intentem fer un exercici de periodisme de dades, que no és altra cosa que el periodisme que s’ha fet sempre: les millors investigacions i reportatges comencen en una resolució del DOGC o del BOE.

7) Donar veu a qui no en té. Els reportatges de l’Anuari tenen per norma contrastar la informació i que totes les parts en conflicte s’hi vegin representades. Però, pel fet de tractar-se d’un anuari sobre silencis mediàtics, tenim com a premissa apropar el micròfon i donar veu a col·lectius, entitats o sectors socials que estan infrarepresentats als mitjans de comunicació.

 

8) Visca el periodisme lent. Creiem que en el periodisme del segle XXI tot va massa ràpidament. I creiem que aquesta velocitat sovint fa que passem per alt coses importants. Així doncs, l’Anuari és una aposta pel periodisme lent. Som tan lents que només traiem una publicació l’any. Així tenim temps i espai per pensar, prendre distància, reflexionar i aprofundir.

 

9) Superar la fractura generacional. La participació d’estudiants de periodisme en l’Anuari és una de les grans virtuts del projecte. Ens permet superar la fractura generacional de la professió —especialment present a les redaccions— i dota l’Anuari d’una força, empenta i punts de vista necessaris i vitals. Molts cops els col·laboradors més joves de l’Anuari són els que més s’impliquen en les investigacions. Els més grans ens hem de posar les piles!

 

10) Amb això no n’hi ha prou. La desena conclusió és probablement la més important. En volem més, perquè sabem que amb això no n’hi ha prou. Volem seguir, com diu el lema de l’Anuari d’enguany, #omplintelsbuits. Però no volem fer-ho només un cop l’any, sinó durant 365 dies. De forma professional i amb tota la intensitat que sigui necessària.

 

 

Aquesta és la nostra filosofia vital; aquests són els nostres objectius i el nostre compromís. El durem a la pràctica ben aviat i esperem que vulgueu ser partícips de l’aventura. Llarga vida al periodisme i llarga vida a l’Anuari Mèdia.cat.

Gràcies als ‘muckraker’

(post escrit originalment al projecte obert a Verkami per impulsar l’Anuari Media.cat dels Silencis Mediàtics de 2012)

 

Al 1906 el president d’Estats Units Theodore Roosevelt, va batejar com a muckrakers –furgadors d’escombraries- a un grup de periodistes de l’època que portaven mesos dedicant-se a denunciar públicament la corrupció política, l’explotació laboral, els abusos del poders i, en definitiva, els draps bruts dels personatges més influents. Els muckrakers van tocar el que no sonava al president Roosevelt fent allò que en diuen watchdog journalism.

Aquells paios, als Estats Units de principis de segle XX, creien que fer de periodista era una feina dura i poc agraïda. Sempre molestant. Sempre empaitant a uns i altres. Sempre fent enfadar el polític de torn. Sempre buscant les pessigolles a l’empresari de torn. Perseguir, controlar, xafardejar, interrompre el banquet i trepitjar carrers plens de fang. I si cal buscar entre les escombraries, es fa. Aquesta imatge –potser excessivament mítica i desfassada- que tenia Roosevelt dels muckrakers no s’assembla gaire a la que la ciutadania més crítica del país té avui de nosaltres, els periodistes. Ens falta mala llet.

Els periodistes, els que treballem en mitjans de comunicació, intentem cada dia, amb horaris infernals, pressions polítiques i econòmiques i poc agraiment social, fer la feina que ens toca: informar de tot el que passa i controlar el que fa el poder. Reivindico que sovint ho fem bé. Tinc algunes portades de premsa guardades per demostrar-ho. Però, a vegades, fallem. A vegades, callem o deixem que ens callin. I el silenci és ensordidor. L’Anuari Media.cat dels silencis mediàtics va néixer fa tres ays amb vocació de muckraker. Us intentarem explicar algunes qüestions espinoses que, per un motiu o per un altre, creiem que no s’han explicat prou als grans mitjans de comunicació. No és una esmena a la totalitat, sinó un instrument per reivindicar el periodisme d’investigació. Ara i sempre. Contra els uns i contra els altres. Donant veu a a qui normalment no té micròfons a prop. Tossudament alçats. Tenim un lema: “Notícia és tot allò que algú, en algun lloc, vol que no se sàpiga. Tota la resta és publicitat” (Lord Northcliffe, magnat de la premsa britànica)

 

Sergi Picazo (de gran, vull ser muckraker)

 

 

El meu twitter

El Perseguidor

Apunts sobre #BonPeriodisme, per Sergi Picazo

Si necessites contactar amb mi:
1) Escriu a sergipicazo@sentitcritic.cat

2) Busca'm a Twitter (@sergipicazo) o Facebook (Pàgina de Sergi Picazo)

3) Mira els meus vídeos a http://www.youtube.com/sergipicazo

4) Busca'm al carrer en algun lloc entre Barcelona i el Baix Llobregat