//
archives

Silencis

This category contains 7 posts

101 moments periodístics de l’any 2013

Aquest és el meu resum, periodísticament parlant, de l’any 2013.

El millor del #BonPeriodisme en 101 moments.

Els articles que més m’han interessat, els reports amb els que més he aprés, les opinions bàsiques per entendre el món i els vídeos i documentals més potents de la xarxa d’aquest trist, pobre i dissortat 2013.

Un any viscut a la intempèrie. Temps difícils de neofranquismes, desnonaments, malnutricions, Millets i Bárcenas, consultes prohibides, 23% d’atur i 4% en sobres.

No és cap llista exhaustiva. L’únic que representen els textos i els vídeos seleccionats són les meves dèries, obsessions i interessos. Però, de tota manera, crec que per molts de vosaltres seran un punt de partida per recordar i reflexionar sobre la Catalunya, l’Estat i el món que deixem enrere aquest any.

Aquest any 2013 he començat a fer classes de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Jo sóc avui aquell xaval de barri, cagat de por però suant il·lusió, que va trepitjar per primer cop l’edifici de totxos de la facultat aquell setembre de 1998. Dedico, doncs, aquest recull de #BonPeriodisme als meus alumnes: dubtosos, preocupats, fastiguejats, estressats i atemorits per professors veterans ‘aguafiestas’; però que m’agraden aquells dies on se’ls veu traspuar periodisme en vena.

ARTICLES

1. Web-doc dels NSA Files i el Cas Snowden, a The Guardian. The Snowden files reveal a number of mass-surveillance programs undertaken by the NSA and GCHQ. The agencies are able to access information stored by major US technology companies, often without individual warrants, as well as mass-intercepting data from the fibre-optic cables which make up the backbone of global phone and internet networks. The agencies have also worked to undermine the security standards upon which the internet, commerce and banking rely. http://www.theguardian.com/world/the-nsa-files

2. Muere Nelson Mandela, el hombre que liberó a la Sudáfrica negra. Crónica fantástica de John Carlin, especialista en Sudáfrica y biógrafo de Mandela, para El País. Periodismo de 24 quilates. http://internacional.elpais.com/internacional/2013/03/28/actualidad/1364463433_244316.html

3. 65 països, inclòs l’Estat espanyol, amb risc alt o molt alt de revolta social durant l’any 2014, segons la revista conservadora The Economist.  http://www.economist.com/news/21589143-where-protest-likeliest-break-out-ripe-rebellion

4. Hugo Chávez, visto por Ignacio Ramonet, en Le Monde Diplomatique. La muerte del presidente venezolano golpeó la América Latina insurrecta. “Como un huracán, como un ciclón, como un tifón indomable, el verbo de Chávez y el ejemplo de las realizaciones de la revolución bolivariana han despertado toda América Latina. Y ha surgido aquí la más brillante generación de líderes excepcionales de la historia. La incapacidad de la clase política tradicional para canalizar la revuelta de los menos favorecidos abrió el camino a dirigentes nuevos, de origen sindical, militante social, militar o hasta guerrillero” http://www.monde-diplomatique.es/?url=mostrar/pagLibre/?nodo=e83712cb-011d-4c26-ad04-44fb4981ceee

+  Venezuela y Hugo Chávez en veinte gráficos. Un repaso a los 14 años en el poder de Hugo Chávez en Venezuela a través de los datos brutos, sin adjetivos. Para seguir la evolución y no perderse: el primer mandato de Chávez fue en febrero de 1999. http://www.eldiario.es/escolar/Venezuela-Hugo-Chavez-punado-graficos_6_86151394.html

5. Cobertura brutal d’Al Jazzera sobre el cop d’estat a Egipte. Narracions en directe, infografies al web, articles d’opinió… La majoria de la bona feina es va fer en viu i al moment, i serà difícil trobar-la enregistrada. Això és un especial interactiu sobre Egipte per a la web: http://www.aljazeera.com/indepth/interactive/2013/08/2013817122637981237.html

6. #OffshoreLeaks : qui détient les comptes secrets ? http://lemde.fr/YxO8G3 Des millions de transactions effectuées dans des paradis fiscaux viennent d’être mis au jour, après quinze mois d’enquête par la presse internationale, incluant Le Monde. Un “Offshore Leaks” qui rassemble pas moins de 2,5 millions de fichiers, auxquels il faut encore ajouter les comptes de 120 000 sociétés offshores.

7. Revealed: Qatar’s World Cup ‘slaves’. Exclusive: Abuse and exploitation of migrant workers preparing emirate for 2022. World Cup construction ‘will leave 4,000 migrant workers dead’ http://www.theguardian.com/world/2013/sep/25/revealed-qatars-world-cup-slaves

8. El País i El Mundo publiquen “Los papeles de Bárcenas” gràcies a una filtració desconeguda. http://politica.elpais.com/tag/caso_barcenas/a/

9. Eldiario.es i Infolibre publiquen “Los correos de Blesa” gràcies a una filtració aconseguida per un hacker del Partido X. http://www.eldiario.es/loscorreosdeblesa/ + http://www.infolibre.es/tags/temas/los_correos_secretos_blesa.html

10. 10 empresas controlan casi todo lo que compras. ¿Competencia perfecta u oligopolio? http://www.businessinsider.com/these-10-corporations-control-almost-everything-you-buy-2012-4 pic.twitter.com/q1w2OGOuaqBYKa-62IEAAlr9L.jpg_large11. ¿Conoces a los 24 excargos públicos españoles que, a día de hoy, tienen un puesto en el sector eléctrico? #Tarifazo pic.twitter.com/IW48xvcii6

12. Les quaranta fortunes més grans dels Països Catalans segons el rànquing de la revista Forbes http://m.vilaweb.cat/noticia/4153411/20131101/quaranta-fortunes-paisos-catalans.html … via @vilaweb

13. 100 banqueros españoles cobran más de un millón de euros al año http://economia.elpais.com/economia/2013/11/29/actualidad/1385724681_693794.html

14. Mapa de morts a les fronteres europees. pic.twitter.com/HkVTbkmOF7 Fa 20 anys que el Mediterrani és un cementiri de migrants. Aquestes morts tenen un responsable: les màfies? No. Les nostres lleis.

15. Escándalos en la Sanidad catalana. Reportajes, denuncias, investigaciones y cantidad de información que antes era poco transparente salió a la luz gracias al buen trabajo de la edición catalana de El País. Oriol Güell, alma mater, es un crack. Aquí tenéis el especial de la web sobre “La Sanidad Catalana”. http://elpais.com/tag/c/3b7f6f32d043b93f5a2400f3a82e5c39 Hay que reconocer que el inicio de tot plegat es la información de la revista Cafè amb Llet con Albano Dante y Marta Sibina al frente.

16. “El lobby del Pont Aeri” Report sobre els sopars discrets entre la crème de la crème d’empresaris i polítics BCN-MAD http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/687094-el-lobby-del-pont-aeri.html

17. El jutge va imputar el 27 de setembre Serra, Todó i 52 directius de Catalunya Caixa. Fa uns mesos ho havíem denunciat a #AnuariMediacathttp://www.media.cat/anuari/narcis-serra-i-les-ombres-de-catalunya-caixa/

18. “De què viuré i de què menjaré? Els pobres professors guanyen poc. No en tindria prou”. Duran i Lleida. Duran diu que no pot viure amb sou de professor pq deu 1 milió d’euros al banc per tenir 3 cases, una de 600.000 € http://www.lavanguardia.com/politica/20110908/54213021088/duran-lleida-mas-de-un-millon-en-deuda-hipotecaria-y-8-900-euros-en-cuentas-corrientes.html

REPORTS / ESPECIALS

19. Anuari Media.cat Els Silencis Mediàtics de 2012 http://media.cat/anuari/ Editat pel Grup Barnils. 15 reportatges sobre 15 temes maltractats, menystinguts o censurats pels grans mitjans de comunicació a Catalunya.

anuari-media-cat-0

20. Project Censored. Top 25 Censored Stories in the United States media from 2012-2013. El control de natalitat d’immigrants africans a Israel, descobert per una televisió israeliana, és una de les notícies més oblidades pels grans mitjans de comunicació dels Estats Units, segons el Project Censored.  http://www.projectcensored.org/category/top-25-censored-stories-from-2012-2013/

21. Viatge a Egipte i Israel de l’autofreelance Jordi Pérez Colomé i el seu exhaustiu i rigorós blog ObamaWorld. Aquest 2013 va demanar ajuda amb un crowdfunding per pagar-se el viatge i les cròniques, i ho va aconseguir. D’allà va sorgir, entre desenes de posts, el llibre digital ‘Un estado y medio’ sobre el conflicte ‘Israel i Palestina http://www.obamaworld.es/2013/07/29/sale-un-estado-y-medio-mi-ebook-sobre-israel/  Pérez Colomé, a més, ens explica aquí quants diners i com ha guanyat amb el seu blog durant 2013 –> http://www.obamaworld.es/2013/12/19/cuanto-dinero-he-ingresado-gracias-al-blog-en-2013/

22. Radiografies de Ciutat Meridiana. Tres periodistes de tres generacions parlant sobre el barri més marginat i degradat de la ciutat de Barcelona. Jaume V. Aroca http://www.lavanguardia.com/20130929/54388123354/inventar-o-comer-jaume-v-aroca.html + Clara Blanchar http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/28/catalunya/1380390828_420170.html + Aitor Álvarez http://www.media.cat/anuari/ciutat-meridiana-ciutat-solidaria/

23. El fenòmen CUP. Les Candidatures d’Unitat Popular han esclatat mediàticament amb força aquest 2013. A finals de l’any anterior, vaig publicar tres reportatges consecutius sobre la història, el perfil i les possibilitats electorals de la CUP. “La CUP va néixer un abril a Vinaròs” http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/601253-la-cup-va-neixer-un-abril-a-vinaros.html Aquest va ser l’últim. El verb afilat de David Fernàndez han trencat el silenci que va afectar l’esquerra independentista els darrers 20 o 30 anys.

24. Esquerres en (re)construcció. Article sobre els problemes i reptes de les esquerres a Catalunya. CONTRADICCIÓ Un 56% dels catalans es consideren d’esquerres i només un 11%, de dretes, però CiU és la formació política que ha guanyat totes les eleccions a la Generalitat des del 1980 REALITAT La suma de vots d’ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP va obtenir el 25-N el seu tercer pitjor resultat de la història, amb només 57 diputats al Parlament http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/608176-esquerres-en-reconstruccio.html?cca=1

25. Serie de grandes reportajes Periodismo Comprometido patrocinada por Intermón Oxfam. Bru Rovira, Ramón Lobo o Ander Izaguirre narran historias no contadas en lugares como Marruecos, Guatemala y Colombia. Intermon, con estos largos reportajes publicados en Jotdown, pretende “visibilizar la realidad que intentamos cambiar día a día”. http://www.oxfamintermon.org/es/campanas-educacion/proyectos/grandes-reportajes-de-periodismo-comprometido

26. Una història dels “nadie” d’Amèrica Llatina escrita pel periodista Jordi de Miguel. ‘No hay semillas bajo la escoria. Una minera bajo sospecha en República Dominicana’ Encara que no us interessin les mines ni us interessi Dominicana, llegiu-la i gaudiu de bon periodisme narratiu. http://www.fronterad.com/?q=no-hay-semillas-bajo-escoria-minera-bajo-sospecha-en-republica-dominicana

27. Reportatges sobre l’extrema dreta a Catalunya elaborats pel periodista Bertran Cazorla i, en la seva majoria, publicats al setmanari Directa gràcies a la bona feina de companys com Jesús Rodriguez i Manu Simarro. Aquí els cinc millors: d’aquell de la División Azul i Llanos de Luna fins a la Plataforma per Catalunya.   http://www.media.cat/2013/06/17/qui-es-bertran-cazorla-retrat-dun-periodista-incomode-a-traves-de-set-reportatges/

28. Número de setembre de la revista Tinta Libre. Explicava els perquès de la independència de Catalunya al lector progressista espanyol. pic.twitter.com/vgOlb2afdC Amb articles de perez_andujar@guillemmartnez@XavierCasalsM i @pererusi Fins i tot vaig escriure jo un reportatge titulat: “¿Por qué los catalanes se quieren largar?”

29. Las siete cicatrices africanas, de Xavier Aldekoa. Siete historias duras sobre el África digna, dura e irredenta que narra cada día el corresponsal de La Vanguardia. Podéis encontrarlas aquí http://labuenaprensa.blogspot.com.es/2013/09/siete-cicatrices-africanas.html y aquí  http://www.lavanguardia.com/buscador/index.html?filter.q=XAVIER+ALDEKOA&filter.page=2

30. “El Recortómetro. Volvamos a mayo de 2010” Todos los recortes presupuestarios en el Estado español desde la implantación por decreto de las políticas de austeridad. Web elaborada por Merche Negro e Ismael Peña López  http://elrecortometro.org/

31. Dia a dia de la Guerra Civil a Catalunya. Des de la Batalla de l’Ebre a la caiguda de Catalunya en mans de Franco. Reportatges a El Punt Avui.  http://www.elpuntavui.cat/canals/series/75-aniversari-de-la-guerra-civil.html?utm_source=canalguerracivil&utm_medium=web&utm_campaign=promocions

32. El año que se consolidaron dos revistas futboleras como nunca habíamos visto: Panenka y Líbero. El fútbol que se lee. http://www.panenka.org/ + http://revistalibero.com/ Lo mejor que he leído nunca sobre el fútbol. El dossier de Panenka sobre “Futbolistas y Barrios marginales” es ya una joya de coleccionista.

panenka_portada23

OPINIÓ / ANÀLISI

33. La llista dels 60 tuitaires –de totes les tendències- que jo més segueixo per estar informat sobre la política a Catalunya. Un suggeriment per navegar, més o menys bé, enmig de les aigües mogudes de la desinformació https://sergipicazo.wordpress.com/2013/02/25/60-tuitaires-a-seguir-per-saber-ho-tot-tot-i-tot-de-la-politica-a-catalunya/

34. Roger Palà, posant pals a les rodes del procés, a Nació Digital. Crítica al sobiranisme de CiU des de l’independentisme progressista. Aquí teniu dues de les seves bombes més comentades, discutides i criticades: ‘Escratxe al president’ http://www.naciodigital.cat/opinio/5959/escratxe/al/president i ‘Els big four de CiU’ http://www.naciodigital.cat/opinio/6390/big/four/ciu

35. Boníssim… Què hagués dit Montalbán sobre Zapatero, la indepe, Obama, Twitter o Guardiola. Made in @quimaranda -> http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/686285-manolo-i-la-decada-prodigiosa.html

manolovazquezmontalban

36. Un cabrejat Iñaki Gabilondo sobre el procés sobiranista i la inacció del govern espanyol: “Bah, no fueron tantos” Clatellot al PSOE -venint d’algú del seu entorn- i al PP per la qüestió catalana http://blogs.elpais.com/la-voz-de-inaki/2013/09/bah-no-eran-tantos.html

37. Dos articles fonamentals de Josep Ramoneda sobre el procés sobiranista i l’esquerra. ‘La Catalunya postautonómica’ http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/24/catalunya/1372091659_470308.html  i ‘Negociar, qué?’ http://politica.elpais.com/politica/2013/09/11/actualidad/1378920341_320130.html

38. Guillem Martínez, artículo en El País, sobre el final del Régimen’78, que los partidos no verbalizan: “El pasmo y lo constituyente” http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/07/catalunya/1365352224_323831.html

39. Mònica Terribas, la nova directora i presentadora d'”El matí de Catalunya Ràdio”,  fa la seva primera portada en l’estrena de la temporada 2013-2014. http://www.catradio.cat/videos/4665251/Portada-de-Monica-Terribas—02092013

40. Un must de Paul Krugman sobre la crisis. “Con esta Desigualdad no habrá Recuperación” –> http://www.caffereggio.net/2013/12/22/por-que-la-desigualdad-es-importante-de-paul-krugman-en-negocios-de-el-pais/

41. Joan Subirats, catedrático de Ciencia Política en la UAB, escribe en @elpaiscatalunya sobre las recetas “sálvese quién pueda” de Holanda y UK, y posibles alternativas http://bit.ly/1eQYeu1

42. Cuando ya se sabían las respuestas, el pueblo les cambió las preguntas. Article sobre comunicación política y mucho más: “Líderes perezosos”, made in Antoni Gutiérrez Rubi   @antonigr –> http://blogs.elpais.com/micropolitica/2013/10/lideres-perezosos.html

43. Tot i que no sempre hi estigui d’acord… llegeixo cada setmana les anàlisis polítiques de Francesc Valls a El País, de Ferran Casas a l’Ara, de Carles Ribera a El Punt Avui, d’Albert Sàez a El Periódico, d’Enric Juliana a La Vanguardia, de l’Eduard Voltas al Nació Digital o del Vicent Partal a Vilaweb.

44. Uno de los artículos más comentados del año de Ignacio Escolar en Eldiario.es. ‘Juego de tronos en el PP: el mapa’. Un repaso rápido a las familias, corrientes, clanes y cuadrillas que componen el muy dividido Partido Popular. Sirva de material de consulta para descifrar algunas informaciones que, sin estas claves, son muy difíciles de explicar.  http://www.eldiario.es/escolar/Juego-tronos-PP-mapa_6_110648956.html

45. Portada de The Economist. Toda Europa representada con monumentos y España con un toro banderilleado. Via @miquelroigpic.twitter.com/fsE3r4CoUA

economist

46. La periodista i antropòloga Iolanda Parra experta en temes de pau, publica un articulàs sobre el concepte “Pau Neoliberal” d’obligada lectura. http://www.contrast.es/ca/blog/la-pau-neoliberal/  Comença així: “És cert que la ‘pau’ i l’acció de ‘peacebuilding’ actuals són un invent occidental posterior a la Segona Guerra Mundial? Podríem dir que la construcció de pau impulsada per l’ONU, els Estats Units o la Unió Europea al món s’està fent servir com un instrument per imposar el sistema econòmic neoliberal? A Bagdad o a Rwanda, a Txetxènia o a Sri Lanka, a Palestina o a Colòmbia, quina pau ens ofereixen?”

47. David Remnick, director de The New Yorker, entrevistado por Ramón Lobo en Jotdown: «No seamos románticos: en el periodismo anterior a internet también había basura» Imperdible! http://www.jotdown.es/2013/08/david-remnick-no-seamos-romanticos-en-el-periodismo-anterior-a-internet-tambien-habia-basura/

PlaçaHuertas_01-300x22348. Discursazo  del periodista Marc Andreu en  el acto de inauguración de la plaza que desde hoy lleva el nombre de Josep Maria  Huertas Claveria, periodista e historiador de los barrios de Barcelona.  Poblenou va inaugurar la nova plaça Huertas Claveria el 29 de maig passat  http://www.eldiario.es/catalunya/Josep_Maria_Huertas_Claveria-periodismo-Barcelona_0_138586354.html

49. Noam #Chomsky, en estat pur, per #AnuariMediacat. Com hauria de ser un periodista? “Honest, íntegre i desobedient”. Aquí teniu molt més de Chomsky sobre el periodisme i la censura http://www.media.cat/anuari/epileg-chomsky-contra-lobediencia/ A Chomsky li van preguntar quin era el millor diari del món. Aquesta va ser la seva resposta: The Wall Street Journal.

50. Articles i reflexions sobre el periodisme d’avui fets per professionals i professors de periodisme. El milloret que he llegit aquest any l’he anat guardant en aquest apartat del meu blog: https://sergipicazo.wordpress.com/reflexions/

51. Un blog excel·lent per visualitzar el futur del periodisme escrit per un subdirector de diari en paper: Albert Sàez, que també és professor a la Blanquerna. “Slow news: Repensar el periodisme” http://slownewsblog.com/

VÍDEOS:

52. Salvados, de Jordi Évole. Aquí us deixo “El més vist” dels programes de Salvados d’aquesta temporada, novament un èxit de públic i de qualitat. Trencant silencis a la televisió i amb audiència. http://www.lasexta.com/programas/salvados/ultimos-videos/

53. Les entrevistes d’Ariadna Oltra a Els Matins de TV3 han brillat aquest any. Sobretot les entrevistes a polítics de tots els colors. Un cas de bona entrevista –i de bones respostes- va ser la que li va fer a David Fernàndez, diputat de la CUP, l’endemà de l’acció de la sandàlia contra Rodrigo Rato. Mireu fragment d’entrevista de @ariadnaoltra a David Fernàndez http://bit.ly/19jnK3c

54. El reportatge #Veusdunageneració disponible al @TV3alacarta: http://ow.ly/lsKdC  Dóna la paraula a 50 joves de 18 a 35 anys que parlen amb franquesa colpidora de l’actual crisi.

55. El Canal 33 obre una nova temporada de (S)avis, el programa d’entrevistes en profunditat amb personatges que han tingut un paper clau en la nostra història recent, i que no només l’han viscuda, sinó que han contribuït  a escriure-la. Aquesta vegada, entrevistats pel periodista Josep Puigbó, que torna així a Televisió de Catalunya. Aquí tots els programes: http://www.tv3.cat/savis/videos

56. Vuelve a disfrutar de los “Mejores documentales y reportajes” que marcaron la pauta de #teleSUR este 2013 —> http://bit.ly/1b7jWDy

57. Els documentals nominats als Òscars 2013. Repasseu la llista, amb tràiler resum de cada docu. El que més impacte i polèmica ha generat aquest any és “Five Broken Camaras” sobre l’ocupació israeliana de Palestina.  http://www.taringa.net/posts/info/16248647/Oscars-2013-Nominados-a-Mejor-Documental.html

58. Els 16 millors documentals de 2013, segons Filmin. Entre ells, el potent i colpidor ‘The Act of Killing’, sobre els esquadrons de la mort a Indonèsia. https://www.filmin.es/blog/los-16-mejores-documentales-en-lo-que-llevamos-de-ano

59. Documental sobre el camp refufiats #Daadab –a la frontera de Kènia i Somàlia- poblat per somalís que fugen del conflicte: http://dadaabdoc.wix.com/dadaab   Dirigit per Gemma Garcia, Oriol Andrés i Carlos Castro, membres del col·lectiu Contrast, que es van passar unes quantes setmanes allà dins. És brutal!

60. Tots els documentals i càpsul·les audiovisuals del projecte “Després de la Pau’ elaborat per Contrast a països com Bòsnia, Guatemala, Ruanda i el Líban. Elaborats per @ContrastGrup durant els darrers dos anys. http://www.youtube.com/user/contrastperiodistes/videos

61. Documental sobre les Pussy Riot i la censura a la Rússia de Putin. Impressionant! I moooolt punki! Tot i que ha sigut finançat per la cadena nord-americana HBO.  http://www.hbo.com/documentaries/pussy-riot-a-punk-prayer

ap_pussy_riot_3_dm_120815_wg
62. Ester Quintana, que perdió un ojo por culpa de una bala de goma lanzada por los Mossos d’Esquadra en 2012, en una manifestación continuó siendo noticia este año por la lucha incansable de colectivos sociales y partidos políticos de izquierdas para poner fin a una de las armas policiales de represión más polémicas. FOTO:  “Así ha quedado mi ojo” pic.twitter.com/dI1xqCKhbB VÍDEO elaborado per 15MbcnTV http://www.youtube.com/watch?v=ksm7f3ey1bc

63. “Què és la pau? La pau és un estat mental” Vídeo de l’Institut Català Internacional per la Pau, que dura només 10 minutets, sobre el pacifisme amb reflexions de Pepe Beúnza, @PereOrtega, Gabriela Serra o Martín Beristain, entre d’altres activistes catalans, libanesos, ruandesos, bosnians o llatinoamericans. http://www.youtube.com/watch?v=X5t8m9lgP00&feature=youtu.be

64. ‘Desenterrant el silenci’. Documental de Sergi Bernal sobre el mestre Antoni Benaiges, afusellat pel franquisme a Burgos. Una història recuperada de l’oblit per emmarcar. http://desenterrant.blogspot.com

65.  Discurso ya histórico de Malala Yousafzai, la joven a quien el Talibán le disparó en 2012 por defender el derecho de las niñas a la educación, ante las Naciones Unidas en julio. “Hay niños que no quieren consolas, quieren ir al colegio”  + ‘Un niño, un profesor, un lápiz y un libro pueden cambiar el mundo’ http://www.youtube.com/watch?v=UJZHFlao88Y

66. Google Zeitgeist. Els fets, històries i notícies més buscats a Google durant l’any 2013 en un vídeo resum de només 1 minut i 30 segons. http://www.youtube.com/watch?v=Lv-sY_z8MNs&feature=youtu.be M’arriba gràcies a Oriol Lladó.

FOTOS:

67. Les fotos de l’any de Reuters, en un vídeo de 3 minuts http://bit.ly/JY8Jzl

68. Els premis World Press Photo 2013 http://www.worldpressphoto.org/awards/2013

69. La Crisis en Fotos. Excelente video con casi 400 fotos del fotoperiodista @morenatti2004 sobre la crisis en España. http://vimeo.com/80274887#

70. Esta emotiva foto de un desahucio ha sido una de las ganadoras del Premio Nacional de Periodismo. A. Garcia Coronado. pic.twitter.com/iceZrjUTwI

71. Un hombre sirio llora sobre el cuerpo de su hijo. pic.twitter.com/3zecQDLbme La foto con la que Manu Brabo ha obtenido el Pulitzer.

72. En abril, falleció el fotógrafo Paco Elvira. Ésta fue una de sus fotografías. Rodolfo Martín Villa con el brazo en alto. pic.twitter.com/l42OMUIojR

73. El Wall Street Journal escull una foto sobre la Via Catalana com a millor foto de l’any. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/the-wall-street-journal-elige-una-foto-diada-como-mejor-del-ano-2940201#

LLIBRES PERIODÍSTICS

74. ‘Papel Mojado’ és el millor llibre que s’ha escrit sobre la crisi estructural de la premsa a l’Estat espanyol. Made in Pere Rusiñol i la secció Reality News de la revista Mongolia. Centrat en la influència de la banca en el futur de la premsa, sobre tot en quatre casos: Público, El País, El Mundo i La Vanguardia. http://www.eldiario.es/zonacritica/Papel-prensa-fracaso-periodicos-Espana_6_130946927.html

75. Todo #periodista debería leer este certero párrafo de Enric González en “Memorias líquidas” editado por @JotDownSpain pic.twitter.com/heGEicEVeuBJCP5u_CYAAoBTL.jpg_large76. Amb el llibre ‘Warcelona, una història de violència’, el fotoperiodista Jordi Borràs  i Pol·len Edicions posen sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, violència en totes les seves cares i expressions possibles: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada esberlant un vidre, una amenaça armada i uniformada, una bandera estripada… violència com a recurs dels que no tenen res o com a excusa per tapar les vergonyes del mal govern. http://www.pol-len.cat/products/warcelona

77. Foc a la Barraca. Recull d’articles i reflexions del periodista, ara diputat al Parlament, David Fernàndez. Amb pròleg de la Montserrat Santolino. http://www.viruseditorial.net/index.php

78. ‘Game over. Partits polítics, corrupció i vicis del sistema’ del periodista d’El Periódico Fidel Masreal. Amb pròleg de Joan Subirats. Parla sobre política, però inclou una crítica potent als mitjans de comunicació i als periodistes de política. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/game-over-analisis-critico-sistema-partidos-2818535

79. ‘Et presento el jutge Garzón’, de la periodista Sònia Bagudanch. Una biografia no autoritzada on es presenta la cara més fosca del superjutge. És el primer exemplar d’una col·lecció de llibres sobre Periodisme que promet molt impulsada pel Grup Barnils i l’editorial Saldonar http://www.media.cat/2013/04/03/sonia-bagudanch-presenta-el-garzon-que-hem-patit-en-una-biografia-no-autoritzada/

EXPERIÈNCIES

31

80. Fos a negre. Aquesta és la última imatge que s’ha vist al plató de Canal 9  pic.twitter.com/ebkxYIKBZv  12.19 del matí. 29 de novembre de 2013. El govern del PP al País Valencià va tancar en directe les emissions de Canal 9. [VÍDEO] Últim minut de lluita de #RTVVnoestanca https://www.youtube.com/watch?v=VH7pdx9TdP8

81. Premi Memorial Gomis de Periodisme Solidari per a la corresponsal en terres africanes Gemma Parellada. Aquí teniu una entrevista a la web de la Fundació per la Pau.  http://fundipau.org/parlant-de-pau-amb-gemma-parellada/

82. Premi Cirilo Rodríguez per a la corresponsal catalana d’El Mundo a l’Afganistan des de fa una pila d’anys: Mónica Bernabé. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/24/comunicacion/1369417422.html “Es la única reportera española que vive en este país. Sus crónicas destripan el día a día de un territorio en el que bulle el conflicto y que busca un porvenir”.

83. TIME nombra al Papa Francisco Persona del Año pic.twitter.com/0tzCaCwH7A Le define como “septuagenario superestar” Fue elegido en substitución del papa Benedicto XVI, que cedió en vida el papado a su sucesor por la dificultad de enfrentar los problemas y corruptelas en El Vaticano.

84. La Fundación Civio activa el projecte @quien_manda, un mapa del poder a l’Estat espanyol. Pinta ben interessant! http://quienmanda.es

85. ¿Qué ocurre hoy en Haití? Un libro sobre sus terremotos no contados, por la activista e investigadora Iolanda Fresnillo. Regálalo desde #OpenBazaar http://goteo.org/bazaar/6

86. El setmanari d’informació alternativa Directa va aconseguir 33.300 euros, de 829 mecenes, en un exitós Verkami per microfinançar un canvi de la revista, iniciar el procés de cooperativització del col·lectiu i renovar la seva web. Va ser un èxit. Demanaven 22.000 euros i van aconseguir 33.000. http://www.verkami.com/projects/5711-la-directa-es-transforma-mes

87. La capçalera Avui ja supera La Veu de Catalunya com la més longeva de la història de la premsa en català? http://ow.ly/23vepU via @Carles_Ribera, vicedirector d’El Punt Avui.

88. L’1 de març va néixer la revista Alternativas Económicas, un mensual especialitzat en qüestions econòmiques des d’una perspectiva progressista. Així es presentaven al seu primer número: http://alternativaseconomicas.coop/posts/alternativas-economicas-ya-a-la-venta Els seus impulsors són tres periodistes d’alt nivell: Andreu Missé, Pere Rusiñol i Ariadna Trillas.

89. Maig de 2013. Neix Catalunya Plural, de la mà de la Fundació Periodisme Plural, la versió catalana d’Eldiario.es  http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Neix-catalunyapluralcat_6_130596942.html

90. “La Maleta de Portbou” –> Josep Ramoneda llança una revista d’humanitats i economia http://comunicacio21.cat/2013/09/josep-ramoneda-llanca-una-revista-d%e2%80%99humanitats-i-economia/

91. (Lliçons del) Boom de la premsa digital llatinoamericana -> 11 idees sobre com seran els mitjans web del futur http://wp.me/pI0YG-8O

92. Un diario holandés financiado a través de ‘crowdfunding’ recauda 1 millón de euros en ocho días http://bit.ly/12bx1g4  #periodismoemprende Via Silvia Cobo.

93. La bona gent del projecte Som Atents, col·lectiu d’estudiants i professors de Periodisme, a la UAB. Fan crítiques periodístiques i fan els reportatges que els agradaria publicar.  http://www.somatents.com/

94. Una de les últimes perles està escrita per la professora i periodista Catalina Gayà, la millor mirada del periodisme català: “Una niña escocesa de 9 años se convirtió en un fenómeno mediático al publicar en un blog fotos de los tristes almuerzos de su escuela” http://www.somatents.com/martha-payne/#.UrysXfZFju1

95. Màrius Carol serà el proper director de La Vanguardia en substitució de José Antich, que feia 13 anys que n’exercia el càrrec. Perfil crític de Carol made in l’Observatori Media.cat http://www.media.cat/2013/12/11/un-periodista-de-paper-couche-al-front-de-la-vanguardia/

96. Informe: ‘Qui són els què ens marquen l’opinió?’ Qui mana a les tertúlies? Anàlisi sobre qui són i com són les persones encarregades de conformar l’opinió pública a Catalunya. A partir d’un buidatge dels participants a espais d’opinió dels mitjans amb més audiència, surt un rànquing dels tertulians més influents -segons les vegades que es participa i tenint en compte l’audiència- i s’analitza el perfil.  http://www.media.cat/2013/03/24/informe-qui-son-els-que-ens-marquen-lopinio/

97. La vida íntima de un kiosko (o cómo hacer un #reportweet). Post de Silvia Cobo en su blog. Cuenta la historia de Cyril Petit,  redactor jefe del semanario Le journal du Dimanche. “Renunció a quedarse el pasado lunes en su cómodo y calentito despacho. El periodista decidió pasar la jornada en un kiosko del centro de París y os digo una sola cosa: en París hace un frío que pela”. http://silviacobo.com/kiosklive-como-hacer-un-reportaje-en-twitter/

98. 20 anys del Sindicat de Periodistes de Catalunya. Vídeo de la campanya de promoció i contra la precarietat laboral dels periodistes  http://www.youtube.com/watch?v=TFVLsaT5oKw

99. Sorgiment del nou col·lectiu Mitjans en Lluita https://twitter.com/MitjansenLluita “Sense informació no hi ha llibertat” Protesta de @mitjansenlluita davant del govern català pic.twitter.com/1AERD8aPTeBNmlrmnCIAA3PhK.jpg_large————————————————————————–

100. El Periódico de Catalunya anuncia el segrest del reporter Marc Marginedas a Síria. “La portada que nunca hubiéramos querido publicar” #MarcTesperem pic.twitter.com/XZkOab5GhY

101. El Mundo anuncia el secuestro de Javier Espinosa y Ricardo García Vilanova, también en Siria. El corresponsal en Oriente Próximo y el reconocido fotógrafo ‘freelance’ fueron capturados el 16 de septiembre. El Mundo colgó un especial en su web sobre la desaparición de los dos periodistas -> http://www.elmundo.es/e/ja/javier-espinosa.html

(Auto) Homenatge a l’Anuari dels Silencis Mediàtics de 2011

L’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011 és, sens dubte, una de les meves experiències periodístiques més exitoses, més original i on més he après de la meva curta carrera professional. Sóc un dels co-coordinadors junt amb Roger Palà i, ara, ja podem fer-ne un balanç positiu. Això és un auto-homenatge que em faig jo mateix al meu bloc. Onanisme periodístic. Brindo per nosaltres. Sense rubor!

Això de l’Anuari ha resultat una feinada, però ha valgut la pena. Vam juntar quinze bons periodistes per fer quinze reportatges sobre temes silenciats, marginats o oblidats pels grans mitjans. Vam aconseguir que 262 persones ens ajudessin a finançar-lo, amb un total de 6.350 euros, a través de la xarxa de micromecenatge Verkami. Vam sumar a la idea original del Grup de Periodistes Ramon Barnils suports tan diversos com el del professor de periodisme Xavier Giró, el del Col·legi de Periodistes o el d’ONG com Enginyeria sense Fronteres, Setem o l’Observatori del Deute. Vam batre rècords de visites a la web de Media.cat i a la pròpia pàgina de l’Anuari. I, a més a més, la gira de presentacions que estem fent arreu dels Països Catalans ens està permetent fer una cosa poc habitual al nostre gremi: escoltar què hi diu la gent “normal”, la gent de la societat civil, la gent amb ganes de fer coses.

Enmig d’un panorama general de desencís i acomiadaments, sovint un pensa que aquest periodisme que fem -crític amb el poder, sense recursos econòmics i d’un format molt artesanal- no interessa pràcticament ningú. Als convençuts, i poc més. Els nostres continuats fracassos demostraven la hipòtesi. Exemples com l’Anuari dels Silencis, però, donen una empenta a seguir. I seguirem. Tindreu notícies.

Moltes gràcies a totes!

Els mitjans de comunicació de Catalunya patim, segurament, un dels pitjors moments -sobretot econòmic i laboral- dels darrers 30 anys. Però estic convençut que el periodisme viu una de les millors èpoques. Farem història… Ja ho veureu. Espero que el futur del periodisme segueixi estant als mitjans de comunicació, als grans diaris, ràdios i televisions. N’estic convençut. Sense els mitjans no hi ha periodisme. Però el futur del periodisme també deixarà espai a que iniciatives petites, modestes i toca-collons com això de l’Anuari tinguin un paper informatiu rellevant. També n’estic bastant segur.

Per mi, immodestament, l’Anuari dels Silencis és un exemple de #BonPeriodisme. He de dir que ja vaig dir el mateix ara fa un any amb un post sobre el primer any de l’Anuari al 2010 on jo vaig tenir un paper mínim: “Project Censored català”. Pocs diners, però idees clares. Poca experiència, però molt d’esforç. Militància per un periodisme digne, lliure i crític. Aquí us deixo una conversa entre el veterà periodista Siscu Baiges i un servidor al voltant de l’Anuari, el periodisme d’avui dia i els silencis mediàtics. L’entrevista està penjada al canal de 6qTV al Youtube, un projecte que demostra les infinites possibilitats del periodisme digital en aquests temps convulsos.

Moltes gràcies a totes, de veritat!

[VÍDEO] “La funció social dels mitjans de comunicació”

Reportatge del Latituds, a Televisió de Catalunya: 
“La Funció Social dels Mitjans de Comunicació”

El programa de reportatges, que s’emet al Canal 33 i està dirigit per Jordi Vilardell, ja ens té acostumats al #BonPeriodisme. Exemples en trobareu uns quants penjats a la seva web. Us recomano el seu últim reportatge, “La funció social dels mitjans de comunicació” perquè fa una profunda i encertada reflexió sobre l’estat actual del periodisme.

SINÒPSI: “Els mitjans de comunicació modelen la imatge que tenim del món, els nostres models i els nostres símbols; però molts banalitzen els seus continguts i a Catalunya els de la resta de l’estat fan una forta pressió cultural. Per això des de sectors diversos s’impulsen canvis que permetin utilitzar el potencial de la comunicació pel desenvolupament social”.

VEURE EL VÍDEO: La-funcio-dels-mitjans-de-comunicacio

Per cert, al report hi apareixen dos companys de mil batalles periodístiques: Roger Palà, com a co-coordinador amb mi de l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics de 2011; i el professor Xavier Giró, director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

ENLLAÇOS (recomanats al bloc del Latituds, i que trobo interessants)

 

AULAMÈDIA, Educació en Comunicació

MEDIA.CAT, Observatori Crític dels Mitjans

ANUARI MÈDIA.CAT Els Silencis Mediàtics del 2011 

Noam Chomsky i les 10 estratègies de manipulació mediàtica.

Un retorn al periodisme

Avançament en exclusiva del pròleg escrit per Roger Palà i Sergi Picazo a l’Anuari Mèdia.cat. Els Silencis Mediàtics de 2011. Visca el #BonPeriodisme!

Recordeu: dijous 3 de maig, a les 19h. al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i virtualment a Twitter, presentem l’Anuari amb els quinze reportatges sobre els quinze temes censurats, silenciats o mal tractats durant l’any passat als grans mitjans de comunicació catalans. Són quinze qüestions que s’han vist arrossegades pel corrent informatiu sense haver pogut ser explicades al ciutadà en profunditat.

Aquí va, doncs, el pròleg…

Un retorn al periodisme

Un dels objectius de tot periodista ha de ser donar veu a tots els punts de vista i totes les realitats. A la pràctica, però, sovint això no passa. L’Anuari Mèdia.cat vol posar un granet de sorra per solventar aquest dèficit. Ho fa assenyalant quins han estat els quinze temes més silenciats als mitjans de comunicació dels Països Catalans durant l’any 2011. Algunes d’aquestes qüestions no han estat explicades adequadament, altres han estat tractades amb poca profunditat, i, en algun cas, no se n’ha parlat. Així doncs, proposem
aportar una mica de llum a la foscor: que parli qui mai no té un micròfon a l’abast, amb l’objectiu d’aprofundir en les habituals superficialitats. Tots quinze reportatges tenen com a leitmotiv la denúncia de les injustícies i la descripció dels mecanismes del poder. Proposem, tossudament, un retorn al periodisme d’investigació més clàssic. Fet i fet, un retorn al periodisme.

Alguns companys de professió, sobretot els que treballen en grans mitjans de comunicació, responen al plantejament de l’Anuari Mèdia.cat a la defensiva: “Silencis, quins?”, “a mi no m’han censurat mai en tota la meva carrera” o “aquí hi ha llibertat d’expressió i no hi ha cap censura”, diuen. Tenen part de raó. Als Països Catalans no existeix la censura. Però això no vol dir que la llibertat d’informació estigui garantida. Ni que la pluralitat ideològica, el rigor i la proporcionalitat en la representativitat de les fontssiguin la tònica habitual.  La censura, més enllà de la que apliquen els règims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies. La forma més efectiva de censurar avui dia un tema incòmode és, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai. El Model Propaganda, ideat per Noam Chomsky i Edward S. Herman, descriu els mecanismes moderns de censura i biaix informatiu dels mitjans en una democràcia capitalista. Les rutines de producció accelerada, el consens manufacturat, la propietat dels mitjans, la influència de la publicitat, la por dels plets judicials o l’autocensura periodística en són alguns dels motius. Un exemple més, en paraules de Chomsky, és la “censura del minut”: quan no hi ha temps ni espai per informar.

Som, però, constructius. Pensem que, des de dins i des de fora dels mitjans, és important assenyalar quins temes haurien d’haver estat notícia i no ho van ser. El projecte de l’Anuari Mèdia.cat no és contra els periodistes sinó a favor dels periodistes. No és una eina contra els mitjans de comunicació sinó, al contrari, de reivindicació del rol social de les empreses de comunicació. No és un atac, sinó un instrument. Sense tots aquells periodistes i mitjans que cada dia batallen pel dret a la informació, el panorama periodístic seria desolador. Creiem, doncs, que el projecte, partint de la més absoluta humilitat, ha de servir perquè la professió visualitzi les seves deficiències, reflexioni sobre el perquè dels silencis i es reafirmi en la importància d’explicar el que no s’explica.

Durant tot l’any 2011 hem resseguit l’actualitat mediàtica per esbrinar quines són les matèries més oblidades pels grans mitjans. Els articles que apareixen en aquest Anuari són el resultat d’una selecció de gairebé un centenar de propostes. Els quinze reportatges finals tracten aquells temes que, a criteri del Grup de Periodistes Ramon Barnils, han disposat de menys espai en els mitjans. Això no vol dir que mai ningú no n’hagi publicat res. Hi ha excepcions, sobretot entre la premsa local i la premsa alternativa. Però, en general, tots quinze són temes maltractats, bé sigui pel contingut, per la falta de fonts o per l’enfocament superficial.

La llista d’agraïments de l’Anuari Mèdia.cat 2011 és llarga. El projecte no hauria estat possible sense les 262 persones que han contribuït a finançar-lo, amb un total de 6.350 euros, a través de la xarxa de micromecenatge Verkami. A totes elles, gràcies. Van confiar en un projecte de periodisme clàssic, sense saber-ne exactament ni el com ni el què. Confiança i solidaritat mútua: un concepte a recuperar. Tot i això, primer de tot, hi havia la idea: una iniciativa de l’observatori crític Mèdia.cat i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. A més, cal agrair la inversió —econòmica i intel·lectual— de la Fundació ESCACC, el màster La Comunicació dels Conflictes Socials i Internacionals de la UAB, dirigit pel professor de periodisme Xavier Giró, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

Ara l’important ets tu. Llegeix, critica, jutja i difon. El més important de fer periodisme és que sigui llegit, bé en un paper imprès o en un telèfon mòbil. Si tu no hi ets, el silenci continua.

ROGER PALÀ i SERGI PICAZO

“Si te van a matar, no te suicides”

Us recomano la profunda, contundent i intel·ligent conferència sobre #BonPeriodisme que va donar la periodista Soledad Gallego-Díaz a l’Escuela de Periodismo d’El País-UAM. Gallego-Díaz, que va formar part de la primera redacció d’El País l’any 1976, és ara directora adjunta i corresponsal a l’Argentina.

El mateix diari va publicar la seva conferència en format article el 16 de març. Jo us proposo un resum, basat en les idees-clau, en només set punts. Val la pena. Ella, una periodista integrada i professionalista, creu que en les bondats del sistema de comunicació actual -jo no gaire- però el text mostra algunes cosetes interessants. Tot el que diu no serveix de res sinó ho emmarques dins el Model Propaganda de Chomsky i Herman. Però, ens serveix com a base per (re)pensar el Periodisme d’Avui.

Si te van a matar, no te suicides

De puro miedo a la muerte de los periódicos, los periodistas terminaremos pegándole un tiro al periodismo. La peor manera de suicidarse es limitarse a vocear distintas versiones. Periodismo es indagar y buscar la verdad

 

1) Una manera de suicidarse es creer que el periodismo es “nuestro”, de una generación determinada de periodistas, que nos hemos convertido en sus guardianes, en los guardianes de sus esencias y que somos los únicos con derecho o autoridad para ejercer su control. Esa es una idea bastante letal y funesta, porque lleva a no aceptar cambios, a negarse a ver las nuevas realidades y, sobre todo, porque impide precisamente lo que más necesitamos, un debate abierto entre periodistas de todas las generaciones y de todos los distintos medios, que nos permita recuperar influencia como profesionales.

2) El problema no es si sigue existiendo el periódico en papel o en la tableta. El problema es: qué es el periodismo en esta nueva época, cómo le afectan esas nuevas herramientas y si esas herramientas y nuevos procesos pueden deteriorar, o romper incluso, las reglas básicas de nuestra profesión.

3) Otro modo de suicidarse es confundir periodismo y comunicación. Uno de los mayores peligros es que la comunicación asfixie al periodismo. Cuanto más sé del mundo de la comunicación, más exigente me vuelvo con el mundo del periodismo. ¿Todo es periodismo? Desde luego que no. Quizás todo es comunicación, pero el periodismo tiene reglas, normas y objetivos determinados.

4) Ya he mencionado las reglas que enumeraron Kovach y Rosenstiel. Me gustaría también recordar las recomendaciones de Albert Camus a los periodistas. Sus reglas. Eran estas: “Reconocer el totalitarismo y denunciarlo. No mentir y saber confesar lo que se ignora Negarse a cualquier clase de despotismo, incluso provisional”.

5) Otra manera de suicidarnos es rendirse a la prisa. Siempre ha habido prisas en este oficio. Desde aquellos tiempos en que Reuters decidió enviar una paloma mensajera para adelantar algunas informaciones económicas, siempre hemos tenido que trabajar bajo presión. Pero una cosa es trabajar con prisas y otra, suprimir completamente el contexto de los hechos para ganar tiempo. La instantaneidad es un fenómeno formidable, pero no debe suplir a la obligación de proporcionar ese contexto.

6) La peor manera de suicidarse es dejar de indagar los hechos y limitarse a vocear las distintas versiones. Eso no es periodismo. Volvemos a la comunicación, que consiste en compartir mensajes, y no en averiguar qué tienen de cierto.

7) Termino ya. Nadie sabe nada del futuro. Los periodistas, menos que nadie. Limitemos a describir lo que pasa en el presente y expliquemos por qué pasa.

Periodisme per la pau: què carai és això?

Fa uns anys ja, el periodisme per la pau va injectar-se, de cop i a contracorrent, a les nostres venes. El culpable va ser el periodista i mestre de periodistes Xavier Giró. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que, en comptes de “corresponsals de guerra”, la premsa hauria de tenir “corresponsals de pau”. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que els periodistes, en comptes de subratllar tota violència, odi i enfrontament –malgrat fos per criticar o denunciar-, haurien d’escriure tot impulsant valors de pau i reconciliació quan expliquen els conflictes. Però, clar, ¿com fer-ho quan et toca escriure per a un mitjà de comunicació? Uff, difícil, però no impossible.

Què pensa el professor Xavier Giró sobre la pau i la violència? 

El projecte de reportatges Després de la Pau, que com molts sabeu he estat fent durant l’any 2011 amb els companys del col·lectiu Contrast, és justament un bon exemple de Periodisme de Pau. Els reports volen posar l’èmfasi en les iniciatives de pau, reconciliació, memòria i justícia que han sorgit en països que han patit violències internes extremes i sagnants en els darrers 40 anys. Els dos primers capítols van ser Bòsnia i Líban. Els dos següents, ja confirmats pel 2012, seran Ruanda i Guatemala. Podríem aterrar a aquests països i posar el focus de la nostra càmera sobre la violència que encara resta, l’odi que encara passeja pels pobles o els silencis que criden més del que callen. Sería lícit, sería periodístic. I tant! Tanmateix, hem optat per anar-hi per posar el focus en els processos de reconciliació entre comunitats o en les iniciatives per la memòria de l’horror: en les coses que sí han funcionat, tot i que siguin poques. Tot i admetre que l’odi, la violència i la injustícia continuen presents, la sèrie dels documentals Després de la Pau optarà per mostrar l’altra cara de la moneda.

El gran periodista de Televisió de Catalunya, Joan Roura, ens va ajudar molt a fer el reportatge del Líban. És un referent per a nosaltres. Però, en públic i en privat, ens critica sempre el mateix: 1) que això del periodisme per la pau és una etiqueta inútil (“Hi ha periodisme i prou!”) i 2) Que al Líban, país que ell coneix millor que nosaltres, no hi ha pau ni hi haurà, i que tot això que gravem “són quatre pacifistes, ben intencionats, però sense poder d’influència”. Té raó i no té raó.

Generalment, els periodistes acostumem a cobrir, de manera profunda i extensa, les guerres. En canvi, pràcticament cap periodista s’interessa per anar a cobrir les paus. Durant anys i anys, les guerres al Líban (1975-1990) o a Bòsnia (1992-1995) van ser retransmeses quasi en directe per centenars de “corresponsals de guerra”. Un cop signats els acords de pau, la majoria dels periodistes va decidir o va ser obligada a tornar cap a casa o viatjar a altres racons bèl·lics del món. Ara, però, 15 o 20 anys després, algú havia d’anar a fer periodisme sobre la pau. (Ah! I, si podem, malgrat no li agradi a en Roura, farem periodisme de pau i periodisme per la pau).

Després de la Pau ha girat per diferents ciutats de Catalunya i el País Valencià amb l’ojectiu de sensibilitzar per la pau. Intentem explicar què s’ha fet i què no s’ha fet en els processos de pau, reconciliació i memòria a Bòsnia i Líban. Sense jutjar si és bo o dolent. Però posant l’accent en aquelles iniciatives que sí han funcionat. Val la pena. La pau és el gran tema silenciat quan els mitjans parlen sobre els conflictes. Això no vol dir que amagarem allò que no ha funcionat.

El periodisme de pau és un camí llarg, difícil i complicat. Esperem arribar-hi.

Sergi Picazo

 

* Vols seguir llegint?

Eufòria 5-Derrotisme 0. Arrenca l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2011

Fora fa fred. Són les 23.31 hores de la nit d’un dilluns qualsevol de crisi econòmica. La Iolanda fa F5 mentre rento els plats. “Ja ho heu aconseguit. 3.210 euros!”. Eufòria 5-Derrotisme 0. L’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2011 va aconseguir els diners que havíem demanat en només tretze hores de temps a través de Verkami. Tretze hores de reivindicació del #BonPeriodisme. Objectiu assolit.

Gràcies. Moltes gràcies.

L’èxit del micromecenatge us el devem a totes vosaltres. A les 115 persones que vau decidir aquelles primeríssimes hores posar diners de la vostra butxaca en una idea, en un somni, en un projecte de periodisme clàssic. Fins i tot sense saber-ne exactament ni el com ni el què. Confiança i solidaritat mútua: un concepte a recuperar. A totes, gràcies!

També agraïm les organitzacions que van confiar en el projecte abans que ningú: l’observatori crític Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el màster La Comunicació dels Conflictes Socials i Internacionals de la UAB -dirigit pel professor de periodisme Xavier Giró-, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. I, sobretot, agraeixo al meu company de viatge, el Roger Palà, que sempre compti amb mi.

El Project Censored català ha demostrat un cop més que els ciutadans sí volem pagar diners per gaudir d’un periodisme crític, realment independent, de denúncia de les injustícies i que obri llum sobre els mecanismes del poder. El projecte és tossuda autocrítica: davant dels 12 silencis mediàtics més sorollosos de l’any, 12 reportatges periodístics en profunditat. Fins i tot la gent ha decidit pagar per internet i pagar per un cosa que serà gratuïta per a la majoria de ciutadans en format PDF. Recordo ara tots els intents de projectes periodístics en els meus darrers deu anys de militància. Aix! Intents, fracassos, esbroncades, prèdiques en el desert i… sí, és clar, algun cas d’èxit i satisfacció per no sentir-me sol -com la Directa o l’Observatori de la Cobertura de Conflictes-.

Com em diu sempre l’amic David Fernàndez, company de mil batalles, “entre totes ho farem tot”. 

PD1: Si voleu llegir, la reivindicació que vaig fer de l’Anuari 2010 el passat mes de setembre, llegiu aquest post.

PD2: Si voleu llegir els dotze reportatges silenciats que va tractar l’Anuari 2010, descarregueu-vos el PDF.

El meu twitter

El Perseguidor

Apunts sobre #BonPeriodisme, per Sergi Picazo

Si necessites contactar amb mi:
1) Escriu a sergipicazo@sentitcritic.cat

2) Busca'm a Twitter (@sergipicazo) o Facebook (Pàgina de Sergi Picazo)

3) Mira els meus vídeos a http://www.youtube.com/sergipicazo

4) Busca'm al carrer en algun lloc entre Barcelona i el Baix Llobregat