101 moments periodístics de l’any 2013

Aquest és el meu resum, periodísticament parlant, de l’any 2013.

El millor del #BonPeriodisme en 101 moments.

Els articles que més m’han interessat, els reports amb els que més he aprés, les opinions bàsiques per entendre el món i els vídeos i documentals més potents de la xarxa d’aquest trist, pobre i dissortat 2013.

Un any viscut a la intempèrie. Temps difícils de neofranquismes, desnonaments, malnutricions, Millets i Bárcenas, consultes prohibides, 23% d’atur i 4% en sobres.

No és cap llista exhaustiva. L’únic que representen els textos i els vídeos seleccionats són les meves dèries, obsessions i interessos. Però, de tota manera, crec que per molts de vosaltres seran un punt de partida per recordar i reflexionar sobre la Catalunya, l’Estat i el món que deixem enrere aquest any.

Aquest any 2013 he començat a fer classes de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Jo sóc avui aquell xaval de barri, cagat de por però suant il·lusió, que va trepitjar per primer cop l’edifici de totxos de la facultat aquell setembre de 1998. Dedico, doncs, aquest recull de #BonPeriodisme als meus alumnes: dubtosos, preocupats, fastiguejats, estressats i atemorits per professors veterans ‘aguafiestas’; però que m’agraden aquells dies on se’ls veu traspuar periodisme en vena.

ARTICLES

1. Web-doc dels NSA Files i el Cas Snowden, a The Guardian. The Snowden files reveal a number of mass-surveillance programs undertaken by the NSA and GCHQ. The agencies are able to access information stored by major US technology companies, often without individual warrants, as well as mass-intercepting data from the fibre-optic cables which make up the backbone of global phone and internet networks. The agencies have also worked to undermine the security standards upon which the internet, commerce and banking rely. http://www.theguardian.com/world/the-nsa-files

2. Muere Nelson Mandela, el hombre que liberó a la Sudáfrica negra. Crónica fantástica de John Carlin, especialista en Sudáfrica y biógrafo de Mandela, para El País. Periodismo de 24 quilates. http://internacional.elpais.com/internacional/2013/03/28/actualidad/1364463433_244316.html

3. 65 països, inclòs l’Estat espanyol, amb risc alt o molt alt de revolta social durant l’any 2014, segons la revista conservadora The Economist.  http://www.economist.com/news/21589143-where-protest-likeliest-break-out-ripe-rebellion

4. Hugo Chávez, visto por Ignacio Ramonet, en Le Monde Diplomatique. La muerte del presidente venezolano golpeó la América Latina insurrecta. “Como un huracán, como un ciclón, como un tifón indomable, el verbo de Chávez y el ejemplo de las realizaciones de la revolución bolivariana han despertado toda América Latina. Y ha surgido aquí la más brillante generación de líderes excepcionales de la historia. La incapacidad de la clase política tradicional para canalizar la revuelta de los menos favorecidos abrió el camino a dirigentes nuevos, de origen sindical, militante social, militar o hasta guerrillero” http://www.monde-diplomatique.es/?url=mostrar/pagLibre/?nodo=e83712cb-011d-4c26-ad04-44fb4981ceee

+  Venezuela y Hugo Chávez en veinte gráficos. Un repaso a los 14 años en el poder de Hugo Chávez en Venezuela a través de los datos brutos, sin adjetivos. Para seguir la evolución y no perderse: el primer mandato de Chávez fue en febrero de 1999. http://www.eldiario.es/escolar/Venezuela-Hugo-Chavez-punado-graficos_6_86151394.html

5. Cobertura brutal d’Al Jazzera sobre el cop d’estat a Egipte. Narracions en directe, infografies al web, articles d’opinió… La majoria de la bona feina es va fer en viu i al moment, i serà difícil trobar-la enregistrada. Això és un especial interactiu sobre Egipte per a la web: http://www.aljazeera.com/indepth/interactive/2013/08/2013817122637981237.html

6. #OffshoreLeaks : qui détient les comptes secrets ? http://lemde.fr/YxO8G3 Des millions de transactions effectuées dans des paradis fiscaux viennent d’être mis au jour, après quinze mois d’enquête par la presse internationale, incluant Le Monde. Un “Offshore Leaks” qui rassemble pas moins de 2,5 millions de fichiers, auxquels il faut encore ajouter les comptes de 120 000 sociétés offshores.

7. Revealed: Qatar’s World Cup ‘slaves’. Exclusive: Abuse and exploitation of migrant workers preparing emirate for 2022. World Cup construction ‘will leave 4,000 migrant workers dead’ http://www.theguardian.com/world/2013/sep/25/revealed-qatars-world-cup-slaves

8. El País i El Mundo publiquen “Los papeles de Bárcenas” gràcies a una filtració desconeguda. http://politica.elpais.com/tag/caso_barcenas/a/

9. Eldiario.es i Infolibre publiquen “Los correos de Blesa” gràcies a una filtració aconseguida per un hacker del Partido X. http://www.eldiario.es/loscorreosdeblesa/ + http://www.infolibre.es/tags/temas/los_correos_secretos_blesa.html

10. 10 empresas controlan casi todo lo que compras. ¿Competencia perfecta u oligopolio? http://www.businessinsider.com/these-10-corporations-control-almost-everything-you-buy-2012-4 pic.twitter.com/q1w2OGOuaq11. ¿Conoces a los 24 excargos públicos españoles que, a día de hoy, tienen un puesto en el sector eléctrico? #Tarifazo pic.twitter.com/IW48xvcii6

12. Les quaranta fortunes més grans dels Països Catalans segons el rànquing de la revista Forbes http://m.vilaweb.cat/noticia/4153411/20131101/quaranta-fortunes-paisos-catalans.html … via @vilaweb

13. 100 banqueros españoles cobran más de un millón de euros al año http://economia.elpais.com/economia/2013/11/29/actualidad/1385724681_693794.html

14. Mapa de morts a les fronteres europees. pic.twitter.com/HkVTbkmOF7 Fa 20 anys que el Mediterrani és un cementiri de migrants. Aquestes morts tenen un responsable: les màfies? No. Les nostres lleis.

15. Escándalos en la Sanidad catalana. Reportajes, denuncias, investigaciones y cantidad de información que antes era poco transparente salió a la luz gracias al buen trabajo de la edición catalana de El País. Oriol Güell, alma mater, es un crack. Aquí tenéis el especial de la web sobre “La Sanidad Catalana”. http://elpais.com/tag/c/3b7f6f32d043b93f5a2400f3a82e5c39 Hay que reconocer que el inicio de tot plegat es la información de la revista Cafè amb Llet con Albano Dante y Marta Sibina al frente.

16. “El lobby del Pont Aeri” Report sobre els sopars discrets entre la crème de la crème d’empresaris i polítics BCN-MAD http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/687094-el-lobby-del-pont-aeri.html

17. El jutge va imputar el 27 de setembre Serra, Todó i 52 directius de Catalunya Caixa. Fa uns mesos ho havíem denunciat a #AnuariMediacat – http://www.media.cat/anuari/narcis-serra-i-les-ombres-de-catalunya-caixa/

18. “De què viuré i de què menjaré? Els pobres professors guanyen poc. No en tindria prou”. Duran i Lleida. Duran diu que no pot viure amb sou de professor pq deu 1 milió d’euros al banc per tenir 3 cases, una de 600.000 € http://www.lavanguardia.com/politica/20110908/54213021088/duran-lleida-mas-de-un-millon-en-deuda-hipotecaria-y-8-900-euros-en-cuentas-corrientes.html

REPORTS / ESPECIALS

19. Anuari Media.cat Els Silencis Mediàtics de 2012 http://media.cat/anuari/ Editat pel Grup Barnils. 15 reportatges sobre 15 temes maltractats, menystinguts o censurats pels grans mitjans de comunicació a Catalunya.

20. Project Censored. Top 25 Censored Stories in the United States media from 2012-2013. El control de natalitat d’immigrants africans a Israel, descobert per una televisió israeliana, és una de les notícies més oblidades pels grans mitjans de comunicació dels Estats Units, segons el Project Censored.  http://www.projectcensored.org/category/top-25-censored-stories-from-2012-2013/

21. Viatge a Egipte i Israel de l’autofreelance Jordi Pérez Colomé i el seu exhaustiu i rigorós blog ObamaWorld. Aquest 2013 va demanar ajuda amb un crowdfunding per pagar-se el viatge i les cròniques, i ho va aconseguir. D’allà va sorgir, entre desenes de posts, el llibre digital ‘Un estado y medio’ sobre el conflicte ‘Israel i Palestina http://www.obamaworld.es/2013/07/29/sale-un-estado-y-medio-mi-ebook-sobre-israel/  Pérez Colomé, a més, ens explica aquí quants diners i com ha guanyat amb el seu blog durant 2013 –> http://www.obamaworld.es/2013/12/19/cuanto-dinero-he-ingresado-gracias-al-blog-en-2013/

22. Radiografies de Ciutat Meridiana. Tres periodistes de tres generacions parlant sobre el barri més marginat i degradat de la ciutat de Barcelona. Jaume V. Aroca http://www.lavanguardia.com/20130929/54388123354/inventar-o-comer-jaume-v-aroca.html + Clara Blanchar http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/28/catalunya/1380390828_420170.html + Aitor Álvarez http://www.media.cat/anuari/ciutat-meridiana-ciutat-solidaria/

23. El fenòmen CUP. Les Candidatures d’Unitat Popular han esclatat mediàticament amb força aquest 2013. A finals de l’any anterior, vaig publicar tres reportatges consecutius sobre la història, el perfil i les possibilitats electorals de la CUP. “La CUP va néixer un abril a Vinaròs” http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/601253-la-cup-va-neixer-un-abril-a-vinaros.html Aquest va ser l’últim. El verb afilat de David Fernàndez han trencat el silenci que va afectar l’esquerra independentista els darrers 20 o 30 anys.

24. Esquerres en (re)construcció. Article sobre els problemes i reptes de les esquerres a Catalunya. CONTRADICCIÓ Un 56% dels catalans es consideren d’esquerres i només un 11%, de dretes, però CiU és la formació política que ha guanyat totes les eleccions a la Generalitat des del 1980 REALITAT La suma de vots d’ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP va obtenir el 25-N el seu tercer pitjor resultat de la història, amb només 57 diputats al Parlament http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/608176-esquerres-en-reconstruccio.html?cca=1

25. Serie de grandes reportajes Periodismo Comprometido patrocinada por Intermón Oxfam. Bru Rovira, Ramón Lobo o Ander Izaguirre narran historias no contadas en lugares como Marruecos, Guatemala y Colombia. Intermon, con estos largos reportajes publicados en Jotdown, pretende “visibilizar la realidad que intentamos cambiar día a día”. http://www.oxfamintermon.org/es/campanas-educacion/proyectos/grandes-reportajes-de-periodismo-comprometido

26. Una història dels “nadie” d’Amèrica Llatina escrita pel periodista Jordi de Miguel. ‘No hay semillas bajo la escoria. Una minera bajo sospecha en República Dominicana’ Encara que no us interessin les mines ni us interessi Dominicana, llegiu-la i gaudiu de bon periodisme narratiu. http://www.fronterad.com/?q=no-hay-semillas-bajo-escoria-minera-bajo-sospecha-en-republica-dominicana

27. Reportatges sobre l’extrema dreta a Catalunya elaborats pel periodista Bertran Cazorla i, en la seva majoria, publicats al setmanari Directa gràcies a la bona feina de companys com Jesús Rodriguez i Manu Simarro. Aquí els cinc millors: d’aquell de la División Azul i Llanos de Luna fins a la Plataforma per Catalunya.   http://www.media.cat/2013/06/17/qui-es-bertran-cazorla-retrat-dun-periodista-incomode-a-traves-de-set-reportatges/

28. Número de setembre de la revista Tinta Libre. Explicava els perquès de la independència de Catalunya al lector progressista espanyol. pic.twitter.com/vgOlb2afdC Amb articles de perez_andujar@guillemmartnez@XavierCasalsM i @pererusi Fins i tot vaig escriure jo un reportatge titulat: “¿Por qué los catalanes se quieren largar?”

29. Las siete cicatrices africanas, de Xavier Aldekoa. Siete historias duras sobre el África digna, dura e irredenta que narra cada día el corresponsal de La Vanguardia. Podéis encontrarlas aquí http://labuenaprensa.blogspot.com.es/2013/09/siete-cicatrices-africanas.html y aquí  http://www.lavanguardia.com/buscador/index.html?filter.q=XAVIER+ALDEKOA&filter.page=2

30. “El Recortómetro. Volvamos a mayo de 2010” Todos los recortes presupuestarios en el Estado español desde la implantación por decreto de las políticas de austeridad. Web elaborada por Merche Negro e Ismael Peña López  http://elrecortometro.org/

31. Dia a dia de la Guerra Civil a Catalunya. Des de la Batalla de l’Ebre a la caiguda de Catalunya en mans de Franco. Reportatges a El Punt Avui.  http://www.elpuntavui.cat/canals/series/75-aniversari-de-la-guerra-civil.html?utm_source=canalguerracivil&utm_medium=web&utm_campaign=promocions

32. El año que se consolidaron dos revistas futboleras como nunca habíamos visto: Panenka y Líbero. El fútbol que se lee. http://www.panenka.org/ + http://revistalibero.com/ Lo mejor que he leído nunca sobre el fútbol. El dossier de Panenka sobre “Futbolistas y Barrios marginales” es ya una joya de coleccionista.

OPINIÓ / ANÀLISI

33. La llista dels 60 tuitaires –de totes les tendències- que jo més segueixo per estar informat sobre la política a Catalunya. Un suggeriment per navegar, més o menys bé, enmig de les aigües mogudes de la desinformació https://sergipicazo.wordpress.com/2013/02/25/60-tuitaires-a-seguir-per-saber-ho-tot-tot-i-tot-de-la-politica-a-catalunya/

34. Roger Palà, posant pals a les rodes del procés, a Nació Digital. Crítica al sobiranisme de CiU des de l’independentisme progressista. Aquí teniu dues de les seves bombes més comentades, discutides i criticades: ‘Escratxe al president’ http://www.naciodigital.cat/opinio/5959/escratxe/al/president i ‘Els big four de CiU’ http://www.naciodigital.cat/opinio/6390/big/four/ciu

35. Boníssim… Què hagués dit Montalbán sobre Zapatero, la indepe, Obama, Twitter o Guardiola. Made in @quimaranda -> http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/686285-manolo-i-la-decada-prodigiosa.html

36. Un cabrejat Iñaki Gabilondo sobre el procés sobiranista i la inacció del govern espanyol: “Bah, no fueron tantos” Clatellot al PSOE -venint d’algú del seu entorn- i al PP per la qüestió catalana http://blogs.elpais.com/la-voz-de-inaki/2013/09/bah-no-eran-tantos.html

37. Dos articles fonamentals de Josep Ramoneda sobre el procés sobiranista i l’esquerra. ‘La Catalunya postautonómica’ http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/24/catalunya/1372091659_470308.html  i ‘Negociar, qué?’ http://politica.elpais.com/politica/2013/09/11/actualidad/1378920341_320130.html

38. Guillem Martínez, artículo en El País, sobre el final del Régimen’78, que los partidos no verbalizan: “El pasmo y lo constituyente” http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/07/catalunya/1365352224_323831.html

39. Mònica Terribas, la nova directora i presentadora d'”El matí de Catalunya Ràdio”,  fa la seva primera portada en l’estrena de la temporada 2013-2014. http://www.catradio.cat/videos/4665251/Portada-de-Monica-Terribas—02092013

40. Un must de Paul Krugman sobre la crisis. “Con esta Desigualdad no habrá Recuperación” –> http://www.caffereggio.net/2013/12/22/por-que-la-desigualdad-es-importante-de-paul-krugman-en-negocios-de-el-pais/

41. Joan Subirats, catedrático de Ciencia Política en la UAB, escribe en @elpaiscatalunya sobre las recetas “sálvese quién pueda” de Holanda y UK, y posibles alternativas http://bit.ly/1eQYeu1

42. Cuando ya se sabían las respuestas, el pueblo les cambió las preguntas. Article sobre comunicación política y mucho más: “Líderes perezosos”, made in Antoni Gutiérrez Rubi   @antonigr –> http://blogs.elpais.com/micropolitica/2013/10/lideres-perezosos.html

43. Tot i que no sempre hi estigui d’acord… llegeixo cada setmana les anàlisis polítiques de Francesc Valls a El País, de Ferran Casas a l’Ara, de Carles Ribera a El Punt Avui, d’Albert Sàez a El Periódico, d’Enric Juliana a La Vanguardia, de l’Eduard Voltas al Nació Digital o del Vicent Partal a Vilaweb.

44. Uno de los artículos más comentados del año de Ignacio Escolar en Eldiario.es. ‘Juego de tronos en el PP: el mapa’. Un repaso rápido a las familias, corrientes, clanes y cuadrillas que componen el muy dividido Partido Popular. Sirva de material de consulta para descifrar algunas informaciones que, sin estas claves, son muy difíciles de explicar.  http://www.eldiario.es/escolar/Juego-tronos-PP-mapa_6_110648956.html

45. Portada de The Economist. Toda Europa representada con monumentos y España con un toro banderilleado. Via @miquelroigpic.twitter.com/fsE3r4CoUA

46. La periodista i antropòloga Iolanda Parra experta en temes de pau, publica un articulàs sobre el concepte “Pau Neoliberal” d’obligada lectura. http://www.contrast.es/ca/blog/la-pau-neoliberal/  Comença així: “És cert que la ‘pau’ i l’acció de ‘peacebuilding’ actuals són un invent occidental posterior a la Segona Guerra Mundial? Podríem dir que la construcció de pau impulsada per l’ONU, els Estats Units o la Unió Europea al món s’està fent servir com un instrument per imposar el sistema econòmic neoliberal? A Bagdad o a Rwanda, a Txetxènia o a Sri Lanka, a Palestina o a Colòmbia, quina pau ens ofereixen?”

47. David Remnick, director de The New Yorker, entrevistado por Ramón Lobo en Jotdown: «No seamos románticos: en el periodismo anterior a internet también había basura» Imperdible! http://www.jotdown.es/2013/08/david-remnick-no-seamos-romanticos-en-el-periodismo-anterior-a-internet-tambien-habia-basura/

48. Discursazo  del periodista Marc Andreu en  el acto de inauguración de la plaza que desde hoy lleva el nombre de Josep Maria  Huertas Claveria, periodista e historiador de los barrios de Barcelona.  Poblenou va inaugurar la nova plaça Huertas Claveria el 29 de maig passat  http://www.eldiario.es/catalunya/Josep_Maria_Huertas_Claveria-periodismo-Barcelona_0_138586354.html

49. Noam #Chomsky, en estat pur, per #AnuariMediacat. Com hauria de ser un periodista? “Honest, íntegre i desobedient”. Aquí teniu molt més de Chomsky sobre el periodisme i la censura http://www.media.cat/anuari/epileg-chomsky-contra-lobediencia/ A Chomsky li van preguntar quin era el millor diari del món. Aquesta va ser la seva resposta: The Wall Street Journal.

50. Articles i reflexions sobre el periodisme d’avui fets per professionals i professors de periodisme. El milloret que he llegit aquest any l’he anat guardant en aquest apartat del meu blog: https://sergipicazo.wordpress.com/reflexions/

51. Un blog excel·lent per visualitzar el futur del periodisme escrit per un subdirector de diari en paper: Albert Sàez, que també és professor a la Blanquerna. “Slow news: Repensar el periodisme” http://slownewsblog.com/

VÍDEOS:

52. Salvados, de Jordi Évole. Aquí us deixo “El més vist” dels programes de Salvados d’aquesta temporada, novament un èxit de públic i de qualitat. Trencant silencis a la televisió i amb audiència. http://www.lasexta.com/programas/salvados/ultimos-videos/

53. Les entrevistes d’Ariadna Oltra a Els Matins de TV3 han brillat aquest any. Sobretot les entrevistes a polítics de tots els colors. Un cas de bona entrevista –i de bones respostes- va ser la que li va fer a David Fernàndez, diputat de la CUP, l’endemà de l’acció de la sandàlia contra Rodrigo Rato. Mireu fragment d’entrevista de @ariadnaoltra a David Fernàndez http://bit.ly/19jnK3c

54. El reportatge #Veusdunageneració disponible al @TV3alacarta: http://ow.ly/lsKdC  Dóna la paraula a 50 joves de 18 a 35 anys que parlen amb franquesa colpidora de l’actual crisi.

55. El Canal 33 obre una nova temporada de (S)avis, el programa d’entrevistes en profunditat amb personatges que han tingut un paper clau en la nostra història recent, i que no només l’han viscuda, sinó que han contribuït  a escriure-la. Aquesta vegada, entrevistats pel periodista Josep Puigbó, que torna així a Televisió de Catalunya. Aquí tots els programes: http://www.tv3.cat/savis/videos

56. Vuelve a disfrutar de los “Mejores documentales y reportajes” que marcaron la pauta de #teleSUR este 2013 —> http://bit.ly/1b7jWDy

57. Els documentals nominats als Òscars 2013. Repasseu la llista, amb tràiler resum de cada docu. El que més impacte i polèmica ha generat aquest any és “Five Broken Camaras” sobre l’ocupació israeliana de Palestina.  http://www.taringa.net/posts/info/16248647/Oscars-2013-Nominados-a-Mejor-Documental.html

58. Els 16 millors documentals de 2013, segons Filmin. Entre ells, el potent i colpidor ‘The Act of Killing’, sobre els esquadrons de la mort a Indonèsia. https://www.filmin.es/blog/los-16-mejores-documentales-en-lo-que-llevamos-de-ano

59. Documental sobre el camp refufiats #Daadab –a la frontera de Kènia i Somàlia- poblat per somalís que fugen del conflicte: http://dadaabdoc.wix.com/dadaab   Dirigit per Gemma Garcia, Oriol Andrés i Carlos Castro, membres del col·lectiu Contrast, que es van passar unes quantes setmanes allà dins. És brutal!

60. Tots els documentals i càpsul·les audiovisuals del projecte “Després de la Pau’ elaborat per Contrast a països com Bòsnia, Guatemala, Ruanda i el Líban. Elaborats per @ContrastGrup durant els darrers dos anys. http://www.youtube.com/user/contrastperiodistes/videos

61. Documental sobre les Pussy Riot i la censura a la Rússia de Putin. Impressionant! I moooolt punki! Tot i que ha sigut finançat per la cadena nord-americana HBO.  http://www.hbo.com/documentaries/pussy-riot-a-punk-prayer

62. Ester Quintana, que perdió un ojo por culpa de una bala de goma lanzada por los Mossos d’Esquadra en 2012, en una manifestación continuó siendo noticia este año por la lucha incansable de colectivos sociales y partidos políticos de izquierdas para poner fin a una de las armas policiales de represión más polémicas. FOTO:  “Así ha quedado mi ojo” pic.twitter.com/dI1xqCKhbB VÍDEO elaborado per 15MbcnTV http://www.youtube.com/watch?v=ksm7f3ey1bc

63. “Què és la pau? La pau és un estat mental” Vídeo de l’Institut Català Internacional per la Pau, que dura només 10 minutets, sobre el pacifisme amb reflexions de Pepe Beúnza, @PereOrtega, Gabriela Serra o Martín Beristain, entre d’altres activistes catalans, libanesos, ruandesos, bosnians o llatinoamericans. http://www.youtube.com/watch?v=X5t8m9lgP00&feature=youtu.be

64. ‘Desenterrant el silenci’. Documental de Sergi Bernal sobre el mestre Antoni Benaiges, afusellat pel franquisme a Burgos. Una història recuperada de l’oblit per emmarcar. http://desenterrant.blogspot.com

65.  Discurso ya histórico de Malala Yousafzai, la joven a quien el Talibán le disparó en 2012 por defender el derecho de las niñas a la educación, ante las Naciones Unidas en julio. “Hay niños que no quieren consolas, quieren ir al colegio”  + ‘Un niño, un profesor, un lápiz y un libro pueden cambiar el mundo’ http://www.youtube.com/watch?v=UJZHFlao88Y

66. Google Zeitgeist. Els fets, històries i notícies més buscats a Google durant l’any 2013 en un vídeo resum de només 1 minut i 30 segons. http://www.youtube.com/watch?v=Lv-sY_z8MNs&feature=youtu.be M’arriba gràcies a Oriol Lladó.

FOTOS:

67. Les fotos de l’any de Reuters, en un vídeo de 3 minuts http://bit.ly/JY8Jzl

68. Els premis World Press Photo 2013 http://www.worldpressphoto.org/awards/2013

69. La Crisis en Fotos. Excelente video con casi 400 fotos del fotoperiodista @morenatti2004 sobre la crisis en España. http://vimeo.com/80274887#

70. Esta emotiva foto de un desahucio ha sido una de las ganadoras del Premio Nacional de Periodismo. A. Garcia Coronado. pic.twitter.com/iceZrjUTwI

71. Un hombre sirio llora sobre el cuerpo de su hijo. pic.twitter.com/3zecQDLbme La foto con la que Manu Brabo ha obtenido el Pulitzer.

72. En abril, falleció el fotógrafo Paco Elvira. Ésta fue una de sus fotografías. Rodolfo Martín Villa con el brazo en alto. pic.twitter.com/l42OMUIojR

73. El Wall Street Journal escull una foto sobre la Via Catalana com a millor foto de l’any. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/the-wall-street-journal-elige-una-foto-diada-como-mejor-del-ano-2940201#

LLIBRES PERIODÍSTICS

74. ‘Papel Mojado’ és el millor llibre que s’ha escrit sobre la crisi estructural de la premsa a l’Estat espanyol. Made in Pere Rusiñol i la secció Reality News de la revista Mongolia. Centrat en la influència de la banca en el futur de la premsa, sobre tot en quatre casos: Público, El País, El Mundo i La Vanguardia. http://www.eldiario.es/zonacritica/Papel-prensa-fracaso-periodicos-Espana_6_130946927.html

75. Todo #periodista debería leer este certero párrafo de Enric González en “Memorias líquidas” editado por @JotDownSpain pic.twitter.com/heGEicEVeu76. Amb el llibre ‘Warcelona, una història de violència’, el fotoperiodista Jordi Borràs  i Pol·len Edicions posen sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, violència en totes les seves cares i expressions possibles: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada esberlant un vidre, una amenaça armada i uniformada, una bandera estripada… violència com a recurs dels que no tenen res o com a excusa per tapar les vergonyes del mal govern. http://www.pol-len.cat/products/warcelona

77. Foc a la Barraca. Recull d’articles i reflexions del periodista, ara diputat al Parlament, David Fernàndez. Amb pròleg de la Montserrat Santolino. http://www.viruseditorial.net/index.php

78. ‘Game over. Partits polítics, corrupció i vicis del sistema’ del periodista d’El Periódico Fidel Masreal. Amb pròleg de Joan Subirats. Parla sobre política, però inclou una crítica potent als mitjans de comunicació i als periodistes de política. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/game-over-analisis-critico-sistema-partidos-2818535

79. ‘Et presento el jutge Garzón’, de la periodista Sònia Bagudanch. Una biografia no autoritzada on es presenta la cara més fosca del superjutge. És el primer exemplar d’una col·lecció de llibres sobre Periodisme que promet molt impulsada pel Grup Barnils i l’editorial Saldonar http://www.media.cat/2013/04/03/sonia-bagudanch-presenta-el-garzon-que-hem-patit-en-una-biografia-no-autoritzada/

EXPERIÈNCIES

80. Fos a negre. Aquesta és la última imatge que s’ha vist al plató de Canal 9  pic.twitter.com/ebkxYIKBZv  12.19 del matí. 29 de novembre de 2013. El govern del PP al País Valencià va tancar en directe les emissions de Canal 9. [VÍDEO] Últim minut de lluita de #RTVVnoestanca https://www.youtube.com/watch?v=VH7pdx9TdP8

81. Premi Memorial Gomis de Periodisme Solidari per a la corresponsal en terres africanes Gemma Parellada. Aquí teniu una entrevista a la web de la Fundació per la Pau.  http://fundipau.org/parlant-de-pau-amb-gemma-parellada/

82. Premi Cirilo Rodríguez per a la corresponsal catalana d’El Mundo a l’Afganistan des de fa una pila d’anys: Mónica Bernabé. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/24/comunicacion/1369417422.html “Es la única reportera española que vive en este país. Sus crónicas destripan el día a día de un territorio en el que bulle el conflicto y que busca un porvenir”.

83. TIME nombra al Papa Francisco Persona del Año pic.twitter.com/0tzCaCwH7A Le define como “septuagenario superestar” Fue elegido en substitución del papa Benedicto XVI, que cedió en vida el papado a su sucesor por la dificultad de enfrentar los problemas y corruptelas en El Vaticano.

84. La Fundación Civio activa el projecte @quien_manda, un mapa del poder a l’Estat espanyol. Pinta ben interessant! http://quienmanda.es

85. ¿Qué ocurre hoy en Haití? Un libro sobre sus terremotos no contados, por la activista e investigadora Iolanda Fresnillo. Regálalo desde #OpenBazaar http://goteo.org/bazaar/6

86. El setmanari d’informació alternativa Directa va aconseguir 33.300 euros, de 829 mecenes, en un exitós Verkami per microfinançar un canvi de la revista, iniciar el procés de cooperativització del col·lectiu i renovar la seva web. Va ser un èxit. Demanaven 22.000 euros i van aconseguir 33.000. http://www.verkami.com/projects/5711-la-directa-es-transforma-mes

87. La capçalera Avui ja supera La Veu de Catalunya com la més longeva de la història de la premsa en català? http://ow.ly/23vepU via @Carles_Ribera, vicedirector d’El Punt Avui.

88. L’1 de març va néixer la revista Alternativas Económicas, un mensual especialitzat en qüestions econòmiques des d’una perspectiva progressista. Així es presentaven al seu primer número: http://alternativaseconomicas.coop/posts/alternativas-economicas-ya-a-la-venta Els seus impulsors són tres periodistes d’alt nivell: Andreu Missé, Pere Rusiñol i Ariadna Trillas.

89. Maig de 2013. Neix Catalunya Plural, de la mà de la Fundació Periodisme Plural, la versió catalana d’Eldiario.es  http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Neix-catalunyapluralcat_6_130596942.html

90. “La Maleta de Portbou” –> Josep Ramoneda llança una revista d’humanitats i economia http://comunicacio21.cat/2013/09/josep-ramoneda-llanca-una-revista-d%e2%80%99humanitats-i-economia/

91. (Lliçons del) Boom de la premsa digital llatinoamericana -> 11 idees sobre com seran els mitjans web del futur http://wp.me/pI0YG-8O

92. Un diario holandés financiado a través de ‘crowdfunding’ recauda 1 millón de euros en ocho días http://bit.ly/12bx1g4  #periodismoemprende Via Silvia Cobo.

93. La bona gent del projecte Som Atents, col·lectiu d’estudiants i professors de Periodisme, a la UAB. Fan crítiques periodístiques i fan els reportatges que els agradaria publicar.  http://www.somatents.com/

94. Una de les últimes perles està escrita per la professora i periodista Catalina Gayà, la millor mirada del periodisme català: “Una niña escocesa de 9 años se convirtió en un fenómeno mediático al publicar en un blog fotos de los tristes almuerzos de su escuela” http://www.somatents.com/martha-payne/#.UrysXfZFju1

95. Màrius Carol serà el proper director de La Vanguardia en substitució de José Antich, que feia 13 anys que n’exercia el càrrec. Perfil crític de Carol made in l’Observatori Media.cat http://www.media.cat/2013/12/11/un-periodista-de-paper-couche-al-front-de-la-vanguardia/

96. Informe: ‘Qui són els què ens marquen l’opinió?’ Qui mana a les tertúlies? Anàlisi sobre qui són i com són les persones encarregades de conformar l’opinió pública a Catalunya. A partir d’un buidatge dels participants a espais d’opinió dels mitjans amb més audiència, surt un rànquing dels tertulians més influents -segons les vegades que es participa i tenint en compte l’audiència- i s’analitza el perfil.  http://www.media.cat/2013/03/24/informe-qui-son-els-que-ens-marquen-lopinio/

97. La vida íntima de un kiosko (o cómo hacer un #reportweet). Post de Silvia Cobo en su blog. Cuenta la historia de Cyril Petit,  redactor jefe del semanario Le journal du Dimanche. “Renunció a quedarse el pasado lunes en su cómodo y calentito despacho. El periodista decidió pasar la jornada en un kiosko del centro de París y os digo una sola cosa: en París hace un frío que pela”. http://silviacobo.com/kiosklive-como-hacer-un-reportaje-en-twitter/

98. 20 anys del Sindicat de Periodistes de Catalunya. Vídeo de la campanya de promoció i contra la precarietat laboral dels periodistes  http://www.youtube.com/watch?v=TFVLsaT5oKw

99. Sorgiment del nou col·lectiu Mitjans en Lluita https://twitter.com/MitjansenLluita “Sense informació no hi ha llibertat” Protesta de @mitjansenlluita davant del govern català pic.twitter.com/1AERD8aPTe————————————————————————–

100. El Periódico de Catalunya anuncia el segrest del reporter Marc Marginedas a Síria. “La portada que nunca hubiéramos querido publicar” #MarcTesperem pic.twitter.com/XZkOab5GhY

101. El Mundo anuncia el secuestro de Javier Espinosa y Ricardo García Vilanova, también en Siria. El corresponsal en Oriente Próximo y el reconocido fotógrafo ‘freelance’ fueron capturados el 16 de septiembre. El Mundo colgó un especial en su web sobre la desaparición de los dos periodistas -> http://www.elmundo.es/e/ja/javier-espinosa.html

Llibres indispensables per a un periodista

• Ébano (castellà) o Eben (català). RYSZAR KAPUSCINSKI (sobre les experiències a l’Àfrica dels anys 60 i 70 del mític reporter europeu)
• Cómo nos venden la moto. I. RAMONET i NOAM CHOMSKY  (un vell anàlisi, pamflet diria jo, sobre com funcionen els mitjans de comunicació de masses i la propangda informativa)
• Recuerdo de la muerte. MIGUEL BONASSO (sobre el drama de les tortures i desparacions a la dictadura d’Argentina als anys 70; és una novel·la, però quasi periodisme)
• Periodisme català que ha fet història. JOSEP MARIA CASASÚS (ed.) Recopilació d’articles de Valentí Almirall, Joan Maragall, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Maria de Segarra, Just Cabot, Carles Sentís, Gaziel, Tísner, Ibáñez Escofet, Joan Fuster i Josep Maria Espinàs, entre molts altres. 

Clàssics.

– Diez días que estremecieron el mundo. JOHN REED

– Quand le fond de l’air était rouge. Les grands reportages du s.XX du Monde Diplomatique. DD.AA.

–Basta de mentiras. El periodismo de investigación que está cambiando el mundo. JOHN PILGER (ed.). Escrit per DD.AA.

–Ébano. RYSZAR KAPUSCINSKI  

– Mundos para explorar. Historias clásicas de viajes de National Geographic. MARK JENKINS (ed.)

– Entrevistas y artículos (1962-1987). EDUARDO GALEANO

– Retratos y encuentros. GAY TALESE

– El dictador, los demonios y otras crónicas. JON LEE ANDERSON

– Entrevista con la historia. ORIANA FALACCI

– Pity the Nation: Lebanon at War. ROBERT FISK

– Els catalans als camps nazis. MONTSERRAT ROIG

– A cada taula, un Vietnam. JOSEP M. HUERTAS

• Periodisme i literatura.

– A sangre fría. TRUMAN CAPOTE

– Cabeza de turco. GÜNTER WALLRAFF

– Noticia de un secuestro. GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ

– Desde el país de nunca jamás. ALMA GUILLERMOPRIETO

• L’estat (més o menys actual) del periodisme.

– Los guardianes de la libertad [en anglès: Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media]. NOAM CHOMSKY

– Comunicación y poder. MANUEL CASTELLS

– El fin de los periódicos. ARCADI ESPADA i ERNESTO HERNÁNDEZ BUSTO (eds.)

– El segundo poder. MARGUERITE RIVIÉRE

– La tiranía de la comunicación. IGNACIO RAMONET

– Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo. RYSZARD KAPUSCINSKI

– Ojo con los media!  MICHEL COLLON

– La premsa i el Sud. Informació, reptes i esquerdes. XAVIER GIRÓ

– Desinformación. PASCUAL SERRANO

• Vides de periodista.

– La memoria es un gran cementerio. MANUEL IBÁÑEZ ESCOFET

– Vida de un periodista.  BEN BRADLEE

– Memorias de un periodista. INDRO MONTANELLI

• Internet i 2.0.

– La explosión del periodismo. IGNACIO RAMONET

– Periodismo integrado. RAMON SALAVERRÍA i SAMUEL NEGREDO

– No me hagas pensar. STEVE KRUG

*** A més, quan vaig publicar la llista fa temps, companys periodistes em van fer una desena de suggeriments més, que també estan molt i molt bé. Les podeu llegir totes al final d’aquest link.

Això és una història! “El telegrafista del Titànic”

No sé si és estrictament #BonPeriodisme.

Però, com em va suggerir la meva inseparable Simone de Beauvoir, sembla un “article mític”.

El relat fa venir ganes de llegir, llegir i llegir. El periodisme no és només explicar la veritat, descobrir les intimitats del poder i aconseguir exclusives mai explicades. El periodisme, per a mi, també és un fabulós i magnífic instrument -tècnica i estratègia- per transportar-nos a nous móns desconeguts o endinsar-nos dins històries increïbles. This is an story! Històries, històries, històries… Ja ens ho deia l’altre dia Jaume Clotet en una interessant reflexió sobre el periodisme d’avui dia: “Dediquem-nos a trobar bones històries i a explicar-les”. Parafrasejant a aquell, ens calen històries d’ara…

Aquesta, però, és una història antiga i ja explicada: la del Titanic. Però, l’article, escrit en primera persona per un tal Harold Bride, el telègrafista del Titanic, ens mostra aquelles últimes hores del naufragi més famós la història. No és un reportatge d’anàlisi ni potser el millor periodisme mai fet, però és una història real, ben escrita i publicada a la premsa de l’època.

Senzillament, gaudiu d’aquesta perla:

Sinatra vs. Talese, el periodisme musical que ha fet història

Quan encara estudiava Periodisme, un amic i recomanable periodista, Roger Palà, em va demanar que li busqués un llibre sobre reportatges clàssics de la revista Rolling Stone. Anys 60, anys 70. Quan la revista Rolling Stone valia la pena, clar. Vaig al·lucinar. Reportatges musicals –més aviats, sociomusicals, políticomusicals- com mai no els havia llegit. El llibre era de tapes verdes i dures, en una edició molt antiga, pàgines groguenques, molt i molt usat… però ni el Roger ni jo aconseguim recordar el seu títol.

El llibre, però, i segurament la Rolling Stone, eren la prova que un periodisme musical i cultural més interessant, més profund i més radical era possible. El Roger ho intenta, i a vegades aconsegueix, a les pàgines de l’Enderrock.

Però, anant a les arrels, un altre company i amic periodista, l’Ivan Vila, em recomana llegir-me aquest mític reportatge del cantant Frank Sinatra escrit pel també mític periodista Gay Talese. Una joia, que està penjat a internet gràcies a Letras Libres. No és el clàssic panegíric, de publicitat i promoció en que s’ha convertit avui la majoria del periodisme sobre música. És crític, és descriptiu, exposa el millor i pitjor Sinatra.

El títol és innegablement bo: “Sinatra está resfriado”. No hi ha res més a dir.

NOTA: El report és llarguíssim, impossible de llegir sencer. Però comenceu igualment i deixeu-lo quan no pugueu més. No importa. Cinc minuts de lectura seran suficients per entendre l’estil.

Homenatge urgent a Josep Pernau

Diuen els que en saben que Josep Pernau va ser un mestre de periodistes. Avui ha mort a Barcelona als 80 anys després de cinc dècades dedicades a fer més entenedor el món entre els lectors. 

Alguns, encara joves, no hem tingut la sort de conèixer-lo. L’hem llegit ja només en articles d’opinió i a la seva històrica columna ‘Opus mei’ a El Periódico de Catalunya, però els veterans d’aquesta i d’altres redaccions ens diuen i ens repeteixen que va ser un dels millors en això del #BonPeriodisme. 

Aquesta columna, escrita per Pernau el setembre de 2005, parla sobre l’ofici d’escriure opinió: “Confessions del columnista”

Això és el que han escrit d’ell, avui, a corre-cuita, d’urgència.

Vicent Partal, director de Vilaweb. “El meu director” 

Antoni Maria Piqué, al bloc Paper Papers. “Josep Pernau, 1930-2011”

Josep Maria Cadena, periodista, secretari general del Consell de la Informació. “Tenia un fortíssim esperit de servei”

“Why the revolution will not be tweeted”

“La revolució no serà tuitejada”

Si tens un titular tan bo,

et dius Malcolm Gladwell, i ets un veterà de The New Yorker,

Si pots comparar la lluita pels drets civils dels negres americans amb la del joves iranians d’avui contra els Aiatolàs,

i fas un report sobre l’activisme polític i el nous mitjans socials d’internet,

és fàcil que acabis escrivint una crònica referent que passarà a la història del #BonPeriodisme mundial (llàstima que l’escrivís abans de l’anomenada Primavera Àrab).

Les primeres línies ja són una desmitificació total del fenòmen tecnològic, dels gurus 2.0. i de les revoltes per internet:

Cuando el año pasado los jóvenes de Irán se alzaron, el Departamento de Estado americano le pidió a Twitter que no interrumpiera el servicio para apoyar la organización estudiantil contra el régimen. Al igual que en Moldavia unos meses antes, la prensa anunciaba la Revolución Twitter. Pero, al parecer, las cosas no fueron tan así. ¿Cuál es el alcance real de las redes sociales y sus herramientas en el activismo político? ¿Pueden suplantar o siquiera cooperar con la vieja militancia? El periodista norteamericano Malcolm Gladwell, que con sus artículos en The New Yorker consiguió darle una vuelta de tuerca brillante al periodismo de investigación sobre temas sociales, culturales y científicos, busca respuestas del futuro en el presente y en el pasado.

Els quinze ’30 minuts’ més vistos

El periodisme a la televisió en l’actualitat -sobretot arran de l’entrada en joc de la TDT- deixa molt a desitjar.

Tot i això, sempre hi ha esquerdes. Algunes, gegants. Una d’elles és el programa 30 minuts de la televisió pública catalana TV3.  La nova línia impulsada per Eduard Sanjuan després de la seva arribada a la direcció ha donat encara un punt més de qualitat, proximitat i crítica al poder al programa de reportatges.

A la tele, imagino, és difícil fer #BonPeriodisme. Però, al 30, s’ha aconseguit, i quasi cada setmana. A la seva pàgina web pròpia, podeu repassar ara mateix els quinze 30 minuts més vistos de la història de la cadena.

El segon més vist, que m’agrada i em toca especialment, narra “Els anys del barraquisme a Barcelona”.

A més, si teniu ganes i sou una mica freakies, us recomano mirar programes antics dels anys 80 i 90. Alguns són boníssims: per exemple, els que van fer durant la guerra de l’exIugoslàvia.

Reivindicar l’octubre de 1934

El primer #BonPeriodisme d’un bloc del segle XXI són dos articles escrits l’any 1934. Reivindicació dels mestres. Qui perd els orígens perd la identitat. Visca el periodisme clàssic! Morin els 140 caràcters. Declaració d’intencions.

Primer consell d’El Perseguidor. No llegiu un diari només. No us creieu el que us expliquin. La veritat sí que existeix. Però… contrasteu, compareu i, aleshores, escolliu.

Els Fets d’Octubre del 34 són encara avui motiu de polèmica entre historiadors, periodistes i polítics. Aquí tenim dos articles, dos punts de vista, dos móns. Cal llegir-los tots dos.

Gaziel, el conegut periodista i director de La Vanguardia, no va veure mai de bon ull la rebel·lió de Companys. Agustí Calvet –conegut com a Gaziel (Sant Feliu de Guíxols, 1887-Barcelona 1964), va escriure l’endemà el seu famós article “Apuntes de una noche inolvidable”, subtitulat “Para los catalanes del mañana”. Feia el que s’ha anomenat periodisme d’orientació, modalitat de gènere d’opinió per guiar els lectors davant fets importants. L’article començava així:

“Viernes 5.- Paro general, dispuesto por elementos al servicio del Gobierno de Cataluña. Cosa nunca vista: un paro de esta clase, organizado por el Poder público.

En fin: desde mi casa de Sarriá hay que bajar a Barcelona. No circulan trenes ni tranvías. Apenas hay algún taxi. Bajo en un auto de alquiler que casualmente lleva patente particular y parece un coche propio. A pesar de ello, en la calle de Balmes, ante la Confederación de la Industria Taxista, nos detienen en forma destemplada. Aducimos algunas razones y, mientras vacilan, continuamos. Llego al periódico. Recibo informes toda la mañana. Las cosas parecen agravarse. En la Generalidad hay un optimismo, una actividad, una fiebre realmente extraordinarios”

L’article és crític amb l’actitud rebel del president Companys i la Generalitat.

“En estas circunstancias la Generalidad declara la guerra, esto es, fuerza a la violencia al Gobierno de Madrid, cuando jamás el Gobierno de Madrid se atrevió ni se habría atrevido a hacer lo mismo con ella. Y eso, ¿por qué? Por una República Federal Española que nadie pide en España, cuando menos ahora, y por un Estado Catalán que, dada ya la existencia de la Generalidad, no se necesita para nada… Estoy bañado en sudor, realmente aterrado.”

Una visió completament diferent la va donar un periodista molt menys conegut que Gaziel: Lluís Aymamí (Barcelona 1899-Mèxic 1979). Ell estava amb Companys aquell dia i va descriure minuciosament tot el que passava al Palau de la Generalitat. El seu article “El 6 d’Octubre tal com jo l’he vist”  (quan cliqueu heu de baixar una mica per trobar l’article) no va poder ser publicat a la premsa de l’endemà pel fracàs del moviment insurreccional. Però, mesos després, Aymamí el va publicar com un llibre-reportatge, que es va convertir en un petit best seller del moment. En dos mesos, es van fer tres edicions de l’obra; i parlem de març de 1935.

Escriu perles, com aquesta:

“A l’últim es fa el silenci, i Lluís Companys, a poca distància del micròfon, comenta llegint: “Catalans!”… Quan arriba a la frase esperada “…i proclama l’Estat Català…” una gran ovació frenètica i el xiscle esporàdic d’una dona interrompen el discurs. Companys repeteix: “…i proclama l’Estat Català dintre la República Federal Espanyola”.

A mesura que s’entreveu el naufragi, el reportatge d’Aymamí capta amb sinceritat la desesperança que en aquell moment històric es respira dins el Palau de la Generalitat.

“En aquells moments, sota la impressió desagradable i tràgica d’un tiroteig cada vegada més fort i granejat, a les fosques i sentint-se incessantment el sonar dels timbres dels telèfons, pensàrem –no sabem per quina mena d’associació d’idees- en l’espectacle de la Plaça de la República poc abans. Sentíem encara l’eco de les paraules del President Companys, els aplaudiments i els crits de la multitud, i aleshores, aquella multitud que ens havia semblat imponent i vibrant, ja no ens ho semblà tant. Recordàvem que la Plaça no s’havia omplert del tot com altres vegades. De seguida pensàvem que l’hora no era gaire a propòsit, que hi havia vaga de tramvies i taxis i de metros. Que segurament hi havia molts milers de ciutadans que haurien vingut, però s’havien concentrat amb les armes a l’espatlla en indrets diversos de la ciutat…

Pensàvem això, i el que passava ens anguniejava. (…) Pensàvem això, materialment a les fosques. I –consti que no volem fer un joc de paraules- no ho vèiem gens clar”.

Les cinc normes d’El Perseguidor

Aquest bloc té cinc normes bàsiques:

1.- Que el periodisme que s’hi faci i s’hi recomani sigui periodisme social, indepependent, de qualitat, rigorós i que no respongui a interessos econòmics i polítics. El periodisme que m’agrada defensa els dèbils -en lloc dels poderosos-, posa el focus en els conflictes silenciats i oblidats i, com a resultat, es converteix en una eina per transformar el món en favor de la justícia, la igualtat i la llibertat. Això és el que vol fer, per exemple, el col·lectiu de periodistes Contrast, del qual formo part.

2.- Recomanar el bon periodisme que es fa avui i el que s’ha fet sempre. Faré llistes setmanals i mensuals de recomanacions de lectures periodístiques per una àmplia i profunda comprensió de la realitat social. El bloc tindrà dues seccions -dues bones excuses- per assolir la fita: ‘El millor report de la setmana’ i ‘Els millors reports de la història’ (inspirat per Basta de Mentiras, el llibre de John Pilger).

3.- Avui dia relacionar temes que ningú relaciona és un exercici periodístic revolucionari. Avui dia recordar i passar-se per l’hemeroteca és un altre exercici periodístic revolucionari. Com rebla el periodista Chris Lake, “exclusives are passe, but scoops of interpretation are now perhaps more important”. Doncs això, aquest bloc passa d’exclusives i primícies per suggerir un periodisme interpretatiu, d’anàlisi i de dades. “Subjectivity kicks ass”, que diu el Lake.

4.- Escoltar. Els periodistes vivim, o hauríem de viure, d’escoltar els altres. Les millors històries sorgeixen d’escoltar algú a la barra d’un bar, a la cua del forn o als passadissos del Parlament. Per tant, aquest bloc també vol escoltar. Ep! Però, com deia un poema de Machado: “A distinguir me paro las voces de los ecos”. Teniu activats tots els comentaris arreu del bloc. Opineu, critiqueu i suggeriu bon periodisme i bons periodistes. Merci!

5.- El Perseguidor és un tipus, més o menys, plural i obert. No tant com voldrien alguns, però més del que voldrien els altres. Per tant, aquest bloc citarà i recomanarà el bon periodisme que es faci allà on es faci, amb independència de la marca, de l’autoria o de la plataforma: a tota la premsa, d’aquí i d’allà, a totes les webs, a totes les televisions i a totes les ràdios. No és un bloc corporatiu. Com deia Montalbán: “No soy un patriota de mi medio”.