Periodisme per la pau: què carai és això?

Fa uns anys ja, el periodisme per la pau va injectar-se, de cop i a contracorrent, a les nostres venes. El culpable va ser el periodista i mestre de periodistes Xavier Giró. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que, en comptes de “corresponsals de guerra”, la premsa hauria de tenir “corresponsals de pau”. Ell va ser el primer a qui vaig sentir dir que els periodistes, en comptes de subratllar tota violència, odi i enfrontament –malgrat fos per criticar o denunciar-, haurien d’escriure tot impulsant valors de pau i reconciliació quan expliquen els conflictes. Però, clar, ¿com fer-ho quan et toca escriure per a un mitjà de comunicació? Uff, difícil, però no impossible.

Què pensa el professor Xavier Giró sobre la pau i la violència? 

El projecte de reportatges Després de la Pau, que com molts sabeu he estat fent durant l’any 2011 amb els companys del col·lectiu Contrast, és justament un bon exemple de Periodisme de Pau. Els reports volen posar l’èmfasi en les iniciatives de pau, reconciliació, memòria i justícia que han sorgit en països que han patit violències internes extremes i sagnants en els darrers 40 anys. Els dos primers capítols van ser Bòsnia i Líban. Els dos següents, ja confirmats pel 2012, seran Ruanda i Guatemala. Podríem aterrar a aquests països i posar el focus de la nostra càmera sobre la violència que encara resta, l’odi que encara passeja pels pobles o els silencis que criden més del que callen. Sería lícit, sería periodístic. I tant! Tanmateix, hem optat per anar-hi per posar el focus en els processos de reconciliació entre comunitats o en les iniciatives per la memòria de l’horror: en les coses que sí han funcionat, tot i que siguin poques. Tot i admetre que l’odi, la violència i la injustícia continuen presents, la sèrie dels documentals Després de la Pau optarà per mostrar l’altra cara de la moneda.

El gran periodista de Televisió de Catalunya, Joan Roura, ens va ajudar molt a fer el reportatge del Líban. És un referent per a nosaltres. Però, en públic i en privat, ens critica sempre el mateix: 1) que això del periodisme per la pau és una etiqueta inútil (“Hi ha periodisme i prou!”) i 2) Que al Líban, país que ell coneix millor que nosaltres, no hi ha pau ni hi haurà, i que tot això que gravem “són quatre pacifistes, ben intencionats, però sense poder d’influència”. Té raó i no té raó.

Generalment, els periodistes acostumem a cobrir, de manera profunda i extensa, les guerres. En canvi, pràcticament cap periodista s’interessa per anar a cobrir les paus. Durant anys i anys, les guerres al Líban (1975-1990) o a Bòsnia (1992-1995) van ser retransmeses quasi en directe per centenars de “corresponsals de guerra”. Un cop signats els acords de pau, la majoria dels periodistes va decidir o va ser obligada a tornar cap a casa o viatjar a altres racons bèl·lics del món. Ara, però, 15 o 20 anys després, algú havia d’anar a fer periodisme sobre la pau. (Ah! I, si podem, malgrat no li agradi a en Roura, farem periodisme de pau i periodisme per la pau).

Després de la Pau ha girat per diferents ciutats de Catalunya i el País Valencià amb l’ojectiu de sensibilitzar per la pau. Intentem explicar què s’ha fet i què no s’ha fet en els processos de pau, reconciliació i memòria a Bòsnia i Líban. Sense jutjar si és bo o dolent. Però posant l’accent en aquelles iniciatives que sí han funcionat. Val la pena. La pau és el gran tema silenciat quan els mitjans parlen sobre els conflictes. Això no vol dir que amagarem allò que no ha funcionat.

El periodisme de pau és un camí llarg, difícil i complicat. Esperem arribar-hi.

Sergi Picazo

* Vols seguir llegint?

• Màster La Comunicació dels Conflictes Socials i Internacionals, dirigit per Xavier Giró i Antoni Castel.

• Insight on Conflict. Pàgina web que recull les iniciatives d’organitzacions de peacebuiliding locals en àrees de conflicte i contextos d’alta violència.
• Vilaweb: “La complicada quotidianitat de la pau, focus de sis periodistes“,  sobre l’aposta pel periodisme de pau del col·lectiu Fora de Quadre i Contrast arran de l’estrena dels dos primers reportatges de la sèrie (28 de novembre)
• 365d365e: “Volem explicar com es construeix la pau quan s’aturen els fusells”. Entrevista col·lectiva a cinc dels creadors del projecte Després de la Pau sobre la situació actual del periodisme i els procesos de pau, memòria, reconciliació i justícia al món. (12 de setembre)